#SonsCulturcatTotcat #VideoCulturcatTotcat
NO T'HO PERDIS! Així canten la gent de Cap Pela. Aquesta nit de dijous 11 de desembre, 20:30h, al cinema. Entrada gratuïta.
Cap Pela
Cap Pela és un grup de música vocal mallorquí que canta cançons a capella, és a dir, sense instruments.
Començà la seva trajectoria l'any 1994 amb ganes de passar-ho bé i amb un repertori variat, on es poden trobar, sobretot, èxits internacionals i, també cançons tradicionals, nadales i composicions pròpies.
La selecció d'aquest repertori va en funció d'allò que els agrada i que s'adapta millor a les seves característiques vocals i a la seva manera d'entendre l'arranjament d'aquests temes que defuig de la imitació purament instrumental. La seva proposta està plena de finura, elegància y profunditat.
En directe Cap Pela es mostren alegres, apassionats i naturals. Sense artificis ni manipulacions, tot el so que despleguen és real.
Durant els 20 anys de trajectoria han pogut dur la seva música arreu de l'estat espanyol i molts indrets d'Europa. Fer sentir la tradicional sibil·la a París,[1] ser la banda mòbil dels premis MAX[2] i actuar junt a Antonio Canales, entre altres, o telonejar grans com BB KING...
També s'han fet sentir i han concursat en dues edicions del Festival Internacional de Cantonigros i al Festival Internacional de Verona. Més recentment han estat artistes convidats al Festival für Vokalmusik Leipzig [3] (2012) o al Girona a cappella Festival[4](2013).
Components
- Esther Barceló - Soprano
- Sofia Doménech - Soprano
- Carol Doménech - Contralt
- Begoña de la Iglesia - Contralt
- Guillem Ramon - Tenor
- Santiago Francia - Tenor
- Joaquim Doménech - Baix
Discografia
CAP PELA,
música a
capella
A inicis de l’any 1994, un grup de joves de Palma va sorprendre tothom amb la seva fórmula tan senzilla com efectiva: interpretar els seus temes preferits del pop-rock només amb la pròpia veu, sense cap tipus d’acompanyament instrumental.
La fórmula no era nova, de fet als Estats Units d’Amèrica, gràcies a la influència dels cors de Gospel de les esglésies de les barriades negres i a la manca de recursos econòmics de molts músics, varen sorgir nombroses formacions vocals amb pocs membres que versionaven a cappella els èxits pop del moment. Aquest moviment va inspirar al guionista, director i productor de cinema Spike Lee per realitzar la pel·lícula “Do it a cappella” (1990).
Tres anys després de l’estrena de “Do it a cappella”, en el si d’un cor d’estudiants de magisteri musical de la Universitat de les Illes Balears amb ganes de fer coses diferents, aquesta pel·lícula va suposar una autèntica revolució que, en un moment de gran efervescència creativa d’aquests joves cantants i músics, va provocar la curiositat per la música a capella.
Un camí més lúdic, divertit i transgressor que els permetia fer música des d'una altra perspectiva i cantar els èxits dels seus ídols del rock i del pop.
De fet, aquesta proposta amagava una crítica a un model pedagògic plantejat de manera excessivament acadèmica, conservadora i en un moment en que a Espanya la música passava a ser una assignatura més del programa educatiu de l’ensenyament primari i obligatori. S'obria un ample ventall d'actuació i era necessari un nou plantejament més lúdic i atractiu.
Assaig rere assaig, el grup va agafar la configuració que s’ha mantingut fins avui dia i dels 12 membres inicials es va passar als set actuals: quatre veus femenines i tres veus masculines (dues sopranos, dues contralts, dos tenors i un baix) amb les que aborden i desgranen un amplíssim i sorprenent ventall sonor amb el qual reconstrueixen i reinventen no només grans èxits del blues, pop-rock i jazz de tots els temps, sinó també cançons tradicionals i populars de tot el món.
Així neix CAP PELA, sense diners i amb molta il·lusió a la motxilla, i sense voler-ho es varen convertir no només en els pioners de la música a cappella de les Illes Balears, sinó també en un dels màxims exponents d’aquest estil en el panorama musical i vocal de l’estat espanyol a força de feina, dedicació i de procurar sempre fer bé les coses.
GAIREBÉ 20 anys damunt dels escenaris
Des del seu inici Cap Pela destaca pel fet de mantenir-se fidels a sí mateixos, a la línia que es varen marcar de bon començament: passar-ho bé i entretenir a través d’un repertori variat i heterogeni que aplega grans èxits d’artistes internacionals i que poc a poc ha anant assumint reptes cada cop més complexos, arriscats i creatius. Un repertori amb el que connecten molt directament amb els gustos i les emocions d’un públic molt ampli i de totes les edats, i amb el qual demostren que amb la veu es pot imitar qualsevol instrument, qualsevol atmosfera, tot defugint d’un plantejament purament coral per donar-li un aire més nou, trencador i renovat. Però darrera tot això s’hi amaga moltíssim de feina i una ferma i decidida aposta per la qualitat basada en la sòlida formació i l’excel·lència de la tècnica vocal de cada un dels 7 components i en la innovació i magnífic treball d’uns arranjaments i harmonies que exploten tot el potencial del grup.
En directe Cap Pela es mostra tal com són: alegres, apassionats i naturals. Sense artificis ni manipulacions, tot el so que despleguen és real i és aquí on ens mostra la compenetració de les seves veus: la complicitat, el rigor i la professionalitat adquirits al llarg de la seva dilatada trajectòria i experiència, on posa tota la seva energia, la seva alegria i l'amor per la música provocant la resposta entusiasta d’un públic al que han sabut seduir des de la primera cançó i que no s’atura de créixer, concert rere concert i disc rere disc.
El repertori
Un altre aspecte destacat de Cap Pela ha estat el seu bon gust a l’hora d’escollir els temes que han versionat. Una selecció més pensada a la mida de les seves pròpies característiques d’interpretació i de tessitura vocal dels seus components i no tant pensant en l’efecte d’acceptació immediata del públic. Així s’han enfrontat de forma magistral a temes com “Bohemian Rapsody” de Queen, “No, woman no cry” de Bob Marley, “My baby just cares for me” de Nina Simone, “Close to me” de The Cure o “Englishman in New York” de Sting, només per citar alguns exemples. Beatles, Ottis Redding, U2, James Brown, Extrem, Terence Trent d’Arby, Santiago Auserón, Joan Manuel Serrat i més recentment Henry Mancini, The Blues Brothers o Eurythmics han passat per les veus i arranjaments de Cap Pela. També s’han atrevit a interpretar temes de creació pròpia com “No som el rei” o “Coses”, així com cançons recollides de la tradició mallorquina (La Dama de Mallorca, So de pastera...) o un disc composat integrament per cançons de Nadal (White Christmas, Jingle Bells, la Sibil·la...). Un repertori multilingüe en català, espanyol, anglès, francès, portuguès... i fins i tot euskera!, amb el que reinventen i reinterpreten les cançons originals fent-les seves, a la manera de Cap Pela.
ANY 2011: MOON RIVER
El setè i nou disc de Cap Pela és un selecte repertori de cançons que han estat protagonistes en la banda sonora de diverses pel·lícules, com és el tema que dóna títol al disc. Quinze exquisides maneres diferents de gaudir de cançons com Sweet Dreams, Eleanor Rigby, Pink Panther, Singing in the rain, Vois sur ton chemin (Les choristes) o una esplèndida versió vocal de Volver.
MOON RIVER suposa la constatació de que ens trobam davant d’un grup madur i consolidat, preparat per fer una passa més enllà i assolir noves fites. Un petit tresor que s’ha anat fent a si mateix fora dels focus de l’escena musical més internacional, i quan deixi de ser invisible no deixarà indiferent a ningú.
ANY 2013: FEEL'N'SOUL
Si amb el seu anterior disc la formació vocal mallorquina Cap pela ens sorprenia i delectava a Moon River amb un selecte repertori de cançons de bandes sonores, en aquesta ocasió els protagonistes són grans temes del soul que han popularitzat amb, enorme èxit, artistes com Stevie Wonder, Jackson Five, Ray Charles, Nina Simone o Van Morrison entre uns altres. El repte artístic per Cap pela era enorme però el resultat és més que magnífic i així des de Sir Duke, tema que obre el disc, fins a una impressionant versió del Everybody Hurts de REM aquesta producció ens entusiasma i demostra que estam davant un dels grans grups vocals a gran nivell internacional.
De nou el treball de Mateu Picornell com a productor artístic al costat de la labor de Joaquim Domènech, component de Cap pela i responsable dels arranjaments i postproducció, han donat un resultat que fa que aquest treball minuciós, en alguns moments minimalistes, ens sembli el més senzill del món. Sensibilitat, elegància i molt, molt sentiment és el que respira aquest meravellós Feel’n’soul.
CAP PELA,
música a
capella
A inicis de l’any 1994, un grup de joves de Palma va sorprendre tothom amb la seva fórmula tan senzilla com efectiva: interpretar els seus temes preferits del pop-rock només amb la pròpia veu, sense cap tipus d’acompanyament instrumental.
La fórmula no era nova, de fet als Estats Units d’Amèrica, gràcies a la influència dels cors de Gospel de les esglésies de les barriades negres i a la manca de recursos econòmics de molts músics, varen sorgir nombroses formacions vocals amb pocs membres que versionaven a cappella els èxits pop del moment. Aquest moviment va inspirar al guionista, director i productor de cinema Spike Lee per realitzar la pel·lícula “Do it a cappella” (1990).
Tres anys després de l’estrena de “Do it a cappella”, en el si d’un cor d’estudiants de magisteri musical de la Universitat de les Illes Balears amb ganes de fer coses diferents, aquesta pel·lícula va suposar una autèntica revolució que, en un moment de gran efervescència creativa d’aquests joves cantants i músics, va provocar la curiositat per la música a capella.
Un camí més lúdic, divertit i transgressor que els permetia fer música des d'una altra perspectiva i cantar els èxits dels seus ídols del rock i del pop.
De fet, aquesta proposta amagava una crítica a un model pedagògic plantejat de manera excessivament acadèmica, conservadora i en un moment en que a Espanya la música passava a ser una assignatura més del programa educatiu de l’ensenyament primari i obligatori. S'obria un ample ventall d'actuació i era necessari un nou plantejament més lúdic i atractiu.
Assaig rere assaig, el grup va agafar la configuració que s’ha mantingut fins avui dia i dels 12 membres inicials es va passar als set actuals: quatre veus femenines i tres veus masculines (dues sopranos, dues contralts, dos tenors i un baix) amb les que aborden i desgranen un amplíssim i sorprenent ventall sonor amb el qual reconstrueixen i reinventen no només grans èxits del blues, pop-rock i jazz de tots els temps, sinó també cançons tradicionals i populars de tot el món.
Així neix CAP PELA, sense diners i amb molta il·lusió a la motxilla, i sense voler-ho es varen convertir no només en els pioners de la música a cappella de les Illes Balears, sinó també en un dels màxims exponents d’aquest estil en el panorama musical i vocal de l’estat espanyol a força de feina, dedicació i de procurar sempre fer bé les coses.
GAIREBÉ 20 anys damunt dels escenaris
Des del seu inici Cap Pela destaca pel fet de mantenir-se fidels a sí mateixos, a la línia que es varen marcar de bon començament: passar-ho bé i entretenir a través d’un repertori variat i heterogeni que aplega grans èxits d’artistes internacionals i que poc a poc ha anant assumint reptes cada cop més complexos, arriscats i creatius. Un repertori amb el que connecten molt directament amb els gustos i les emocions d’un públic molt ampli i de totes les edats, i amb el qual demostren que amb la veu es pot imitar qualsevol instrument, qualsevol atmosfera, tot defugint d’un plantejament purament coral per donar-li un aire més nou, trencador i renovat. Però darrera tot això s’hi amaga moltíssim de feina i una ferma i decidida aposta per la qualitat basada en la sòlida formació i l’excel·lència de la tècnica vocal de cada un dels 7 components i en la innovació i magnífic treball d’uns arranjaments i harmonies que exploten tot el potencial del grup.
En directe Cap Pela es mostra tal com són: alegres, apassionats i naturals. Sense artificis ni manipulacions, tot el so que despleguen és real i és aquí on ens mostra la compenetració de les seves veus: la complicitat, el rigor i la professionalitat adquirits al llarg de la seva dilatada trajectòria i experiència, on posa tota la seva energia, la seva alegria i l'amor per la música provocant la resposta entusiasta d’un públic al que han sabut seduir des de la primera cançó i que no s’atura de créixer, concert rere concert i disc rere disc.
El repertori
Un altre aspecte destacat de Cap Pela ha estat el seu bon gust a l’hora d’escollir els temes que han versionat. Una selecció més pensada a la mida de les seves pròpies característiques d’interpretació i de tessitura vocal dels seus components i no tant pensant en l’efecte d’acceptació immediata del públic. Així s’han enfrontat de forma magistral a temes com “Bohemian Rapsody” de Queen, “No, woman no cry” de Bob Marley, “My baby just cares for me” de Nina Simone, “Close to me” de The Cure o “Englishman in New York” de Sting, només per citar alguns exemples. Beatles, Ottis Redding, U2, James Brown, Extrem, Terence Trent d’Arby, Santiago Auserón, Joan Manuel Serrat i més recentment Henry Mancini, The Blues Brothers o Eurythmics han passat per les veus i arranjaments de Cap Pela. També s’han atrevit a interpretar temes de creació pròpia com “No som el rei” o “Coses”, així com cançons recollides de la tradició mallorquina (La Dama de Mallorca, So de pastera...) o un disc composat integrament per cançons de Nadal (White Christmas, Jingle Bells, la Sibil·la...). Un repertori multilingüe en català, espanyol, anglès, francès, portuguès... i fins i tot euskera!, amb el que reinventen i reinterpreten les cançons originals fent-les seves, a la manera de Cap Pela.
ANY 2011: MOON RIVER
El setè i nou disc de Cap Pela és un selecte repertori de cançons que han estat protagonistes en la banda sonora de diverses pel·lícules, com és el tema que dóna títol al disc. Quinze exquisides maneres diferents de gaudir de cançons com Sweet Dreams, Eleanor Rigby, Pink Panther, Singing in the rain, Vois sur ton chemin (Les choristes) o una esplèndida versió vocal de Volver.
MOON RIVER suposa la constatació de que ens trobam davant d’un grup madur i consolidat, preparat per fer una passa més enllà i assolir noves fites. Un petit tresor que s’ha anat fent a si mateix fora dels focus de l’escena musical més internacional, i quan deixi de ser invisible no deixarà indiferent a ningú.
ANY 2013: FEEL'N'SOUL
Si amb el seu anterior disc la formació vocal mallorquina Cap pela ens sorprenia i delectava a Moon River amb un selecte repertori de cançons de bandes sonores, en aquesta ocasió els protagonistes són grans temes del soul que han popularitzat amb, enorme èxit, artistes com Stevie Wonder, Jackson Five, Ray Charles, Nina Simone o Van Morrison entre uns altres. El repte artístic per Cap pela era enorme però el resultat és més que magnífic i així des de Sir Duke, tema que obre el disc, fins a una impressionant versió del Everybody Hurts de REM aquesta producció ens entusiasma i demostra que estam davant un dels grans grups vocals a gran nivell internacional.
De nou el treball de Mateu Picornell com a productor artístic al costat de la labor de Joaquim Domènech, component de Cap pela i responsable dels arranjaments i postproducció, han donat un resultat que fa que aquest treball minuciós, en alguns moments minimalistes, ens sembli el més senzill del món. Sensibilitat, elegància i molt, molt sentiment és el que respira aquest meravellós Feel’n’soul.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada