#EscenariCulturcatTotcat #TeatreCulturcatTotcat #SonsCulturcatTotcat
Gràcies a l'Ajuntament de Campos i a la
iniciativa de les companyies el Teatre
Escènic vos ofereix una bona temporada
d'hivern
.
Dia 20 de desembre a les 21'00 Produccions
de Ferro presenta HERODES REI.
iniciativa de les companyies el Teatre
Escènic vos ofereix una bona temporada
d'hivern
.
Dia 20 de desembre a les 21'00 Produccions
de Ferro presenta HERODES REI.
El rei Herodes s’enrabia
perquè el Bon Jesús és nat.
Jo sempre m’ho havia pensat
que el dimoni el sen duria!
Dins un talec foradat!
Què te pareix secretari
Si hi puc anar confiat?
Amb tot es poble alçat
I a favor des meu contrar
http://deferro.org/wp-content/uploads/2014/06/Dossier-Herodes-Rei1.pdf
HERODES, REI és una versió de la producció de la tradicional i popular El Rei Herodes,
un clàssic entre les manifestacions dramàtiques autòctones. Obra imprescindible dins
dels textos de teatre popular que no pot faltar en dates nadalenques, arriba amb una
versió actualitzada de la mà de Rafel Duran i Produccions de Ferro, director i
productora respectivament de l’aclamada Acorar. La tradicional obra representada en
temps de Nadal viu amb aquesta versió un pas més enllà del sainet de sempre. Aquesta
idea de Toni Gomila i Rafel Duran vol apropar als nostres dies una temàtica que no
caduca, tot duent a dia d’avui el sentit clàssic d’aquesta famosa peça de la cultura
popular de l’illa de Mallorca. Crítica social amb clau d’humor, paraules d’ahir que no
perden sentit i donant al pati de butaques tot de pistes que permeten al públic fer-se
seva aquesta obra antiga i tradicional. Una joia del teatre tradicional mallorquí posada
al dia per un excel·lent equip artístic de l’escena dels nostres dies: Rafel Duran a la
direcció, Rafel Lladó i sis dels millors actors de la nostra terra, disposats a reviure el
clàssic nadalenc de la història d'Herodes, amb solera, humor i caràcter.
SINOPSI
L’obra se situa al palau del rei Herodes en el moment en què els seus servents li
comuniquen la visita de tres astrònoms, els reis mags, i li parlen del naixement de Jesús.
Arran de l’anunci d’aquesta visita es crea tota una intriga entre el mandatari i la seva
cort, amb personatges com els seus criats i administradors. Tot això amb clau d’humor i
en un format divertit que no defuig de la reflexió, trets que caracteritzen les
produccions de Produccions de Ferro.
L’EQUIP
Intèrprets:
Joan Bibiloni
En Joan és un dels que hi ha de ser. Si parlam d’escena
mallorquina, si parlam de que Herodes, Rei és una obra que
fomenta els valor i tradicions mallorquines, en Joan Bibiloni
no hi pot faltar. I és que ell ha estat un dels pares de l’escena
teatral i actoral de la Mallorca contemporània. Per citar algun
element que així ho corrobori, podem dir que l’any 1963
entrà a formar part de l’única companyia de Teatre
professional que hi havia a Mallorca: Companyia de Teatre Regional Artis, on hi
debutà amb l’obra de Gabriel Gener Manila Dos nins de 70 anys, al Teatre Principal de
Palma. I l’any 1965, amb 22 anys, ja tenia paper protagonistes. Però si per algun fet
destaca en Joan Bibiloni, és per un dels membres fundadors de la Companyia de
Teatre Xesc Forteza l’any 1967, companyia cabdal dins de la història recent del teatre
fet a l’illa amb més de 50 obres estrenades i produïdes.
I, a banda de traduir i adaptar textos, actualment és una de les cares més conegudes
en el món de la ficció retransmesa per l’autonòmica IB3. Ha estat protagonista de
sèries com Laberint de Passions, Ous amb Caragols, L’anell, etc.
Toni Gomila
Ara mateix és l’actor de referència i més estimat pel públic
mallorquí gràcies a l’obra que ha escrit i protagonitzat
ACORAR. Dos anys d’èxits que l’han duit a passar per tots i
cada un dels pobles de la geografia de Mallorca, i part de
Menorca, Eivissa, Catalunya i País Valencià.
Des de 1991 es dedica al teatre. Professional des de 1998,
entre aquest any i el 2004 combinà la interpretació amb la
gestió cultural dirigint els teatres d’Artà i Petra.
Des de fa vuit anys es dedica únicament a la interpretació. Amb una formació basada
en la feina amb bons directors Pep Tosar, Rafel Duran, Pere Fullana, Rafael
Spregelburd, Phillipe Gaullier, etc.
De les seves interpretacions destaquen ‘l’amic’ a ‘El casament’ de Brecht en versió de
Pere Fullana; ‘Bielet’ a ‘La casa en obres’ de Pep Tosar; el ‘Doctor Stockman’ a
‘l’Enemic del Poble’ d’Ibsen i direcció de Pep R. Cerdà; els diferents personatges a
‘DOMOS’ de Dario Fo –premiats a la Mostra de teatre de BCN a la millor interpretació-
, ‘Raül’ a ‘Extrems’ de W.Mastrosimone i direcció d’Antonio Calvo o ‘Omar’ i ‘la visita’
a TOT de R.Spregelburd que li valgué el premi al millor actor de les illes balears el
2010 per l’ATAPIB. Però sobretot, desatacada pel seu protagonisme al monòleg
ACORAR.
A més de la seva feina en teatre difosa per tota la geografia mallorquina, les seves
interpretacions a programes televisiu com Això és mel, o les sèries de la televisió
autonòmica (en especial Mossèn Capellà, Laberint de Passions i Llàgrima de Sang) o
els documentals (Joan March, de mal nom en Verga) han fet créixer la seva
popularitat entre el públic illenc, fent-lo un dels actors més coneguts del panorama
escènic illenc.
Santi Pons
Santi Pons és un nom majúscul dins dels grans actors de les
Illes Balears. I és que més enllà de ser conegut, reconegut i
estima-díssim pels mallorquins, Santi Pons és una eminència
dins de l’escena teatral nacional i amb pinzellades de gires
internacionals. I és que no només ha fet grans papers a
Mossèn Capellà, L’anell, El internadio, El cor de la ciutat o
Laberint de passions. Si no que més enllà de ser el
divertidíssim batle de Sant Jeroni de la Roca a la petita
pantalla, l’eivissenc pot presumir d’haver estat dirigit sobre els escenaris per directors
de referència com el nostre Rafel Duran, Ferran Madico, Calixto Bieito, Magda Puyo
per La Fura dels Baus i una infinitat més en obres com Macbeth, Faust v 3.0, Mort de
deDama, El Mercader de Venècia i moltes altres més.
Àlvar Triay
Àlvar Triay, actor menorquí imprescindible dins de
l’escena televisiva balear, amb també àmplia
experiència en el teatre fet a i des de Catalunya.
Amb gran formació i entrenament actoral, va
estudiar a l’Institut del Teatre i també té estudis de
Comunicació Cultural.
L’hem pogut veure a sèries com Migjorn, Gran Nord, Llàgrima de sang o Porca
Misèria. Però on té més experiència n’Àlvar és sobre els escenaris havent actuat a
espais com el Teatre Nacional de Catalunya, dirigit per Rafel Duran a El Mercader de
Venècia i també a Panorama des del Pont, d’Arthur Miller. També va fer una àmplia
gira amb Els Convidats, producció d’aquesta nostra casa Produccions de Ferro, i
també ha passat per la referent Sala Becket de Barcelona.
Rafel Ramis
Un dels actors més estimats és precisament en Rafel
Ramis. Amb una àmplia trajectòria en teatre
amateur, en els darrers temps s’ha ficat a la butxaca
als espectadors mallorquins pels seus papers a
sèries com L’anell o Llàgrima de sang. I les votacions
populars dels espectadors sempre han remarcat
l’estimació que senten cap a ell. Però aquest veterà dels escenaris nascut a Bunyola fa
molts anys que es deixa la pell en cada actuació, tot combinant la feina d’actor i la de
contable o pagès. Per això té un sentiment tan fort de la interpretació.
S’ha format amb companyies com la del Teatre de Bunyola, La Lluna de Teatre i
Cucorba. I les seves interpretacions passen per textos d’autors amb una proposta
teatral molt diferenciada. Des de Miquel Puigserver o Joan Mas, a Joan Guasp o
Alexandre Ballester, passant pels clàssics antics i moderns: Shakesperare, Molière,
Txèkhov, Kundera o Vàclav Havel
Joan Manel Vadell
Llicenciat en art dramàtic a l'Institut del Teatre de
Barcelona, a més d’haver fet diversos cursos de cant
amb la Formació de Laura Hansen, Jaume Roca,
Frédérique Sizaret i ser diplomat en el Centre Dramàtic
di Marco, de Palma.
Però més enllà de les presentacions oficials, si per
alguna cosa és conegut en Joan Manel és per ser “el secretari” a Mossèn Capellà. El
seu personatge de “Tianet” forma ja part de l’ideari balear, més enllà dels seguidors
d’aquesta sèrie líder d’audiències a la televisió autonòmica.
A banda d’aquest paper estel·lar, Joan Manel Vadell és un usual del MicroTeatre i ha
participat amb una trentena d’obres de teatre, entre les que destaca Don Juan
Tenorio, producció del Teatre Principal.
Però és precisament pel seu personatge i actuació a Mossèn Capellà que l’hem
escollit perquè formi part de l’elenc d’Herodes, Rei i és que ningú més que ell podria
interpretar el secretari d’Herodes millor que en Tianet. Ai, no! Que en Joan Manel
Vadell.
Direcció: Rafel Duran
Rafel Duran és sens dubte, el director més reconegut de les Illes Balears. Format a
l’Institut del Teatre de Barcelona, ha esdevingut un dels més reconeguts directors de
Catalunya. Ha estrenat gran quantitat d’obres d’autors novells i contemporanis, així
com els seus muntatges sobre clàssics del teatre català i universal han estat d’una gran
solvència. Habitual de les sales alternatives de Barcelona i del Teatre Nacional de
Catalunya, ha treballat pel Teatre Lliure, el Gran Teatre del Liceu, etc. Els seus treballs a
Mallorca mai han decebut. Han quedat a la memòria col·lectiva els seus brillants ‘La
dida’ o ‘Mort de Dama’ sobre les obres homònimes de Salvador Galmés i Llorenç
Villalonga. I més recentment, la direcció d’”ACORAR”.
Espai escènic i vestuari: Rafel Lladó
Escenògraf i figurinista, treballà amb Fabià Puigserver al Teatre Lliure de Barcelona i ha
desenvolupat la seva feina entre Barcelona i Mallorca.
Amb una sensibilitat especial per a la creació d’ambients suggerents, estèticament
impecables, amb una netedat i profunditat sempre presents.
Treballa amb Rafel Duran des de fa vint anys i conformen un equip coordinat i eficaç.
Il·luminació: Rafel Febrer
Rafel Febrer és tècnic d’arts escèniques. Ha treballat amb les principals companyies i
espais escènics de les Illes. I ja ha treballat amb Produccions de Ferra en tota la direcció
tècnica d’Acorar.
Creà l’empresa de serveis tècnics ‘Tot teatre’, i ha estat il·luminador d’espectacles i
esdeveniments, on destaquen l’entrega dels premis Mallorca al Teatre Principal de
Palma, o les produccions del mateix teatre: ‘Refugi’ de Joan Fullana, o ‘La dama i el
debutant’ de Josep Maria Miró.
Producció i distribució: Fàtima Riera
Periodista i productora, ha treballat en l’exportació de la cultura catalana en totes les
seves disciplines en el marc del Regne Unit. Amb àmplia experiència en elaboració de
projectes i venda d’espectacles, així com en la producció d’esdeveniments culturals i
promocionals, ha treballat per la Generalitat de Catalunya a l’oficina de Londres de
l’ICEC així com en la gerència d’ARC (Associació de Representants, Mànagers i
Promotors de Catalunya).
Integrada a Produccions de Ferro des de fa ben poc, coordina les tasques de producció i
gestió administrativa de l’oficina de l’empresa.
http://deferro.org/wp-content/uploads/2014/06/Dossier-Herodes-Rei1.pdf
Dia 27 de desembre a les 21'00 TOMEU
PENYA presenta el
seu disc ENAMORANT-NOS
Biografia
Una mica d'història...
Tomeu Penya començà la seva carrera musical tocant en diversos grups de rock que s'havien creat arran del creixement turístic experimentat a Mallorca, quan tenia uns 15 anys. Més endavant, se n'anà de viatge per Europa amb la guitarra i així tocà a diversos pubs d'Alemanya, Dinamarca i Suècia. La seva distància i l'enyorança de l'illa nadiva l'incitaren a compondre cançons.
Quan tornà a Mallorca, els seus amics l'encoratjaren a seguir aquesta via. Va ser el mateix rector de Vilafranca de Bonany qui va dirigir l'enregistrament del seu primer disc Cant a la vila. Al desembre del 1982 Tomeu, amb l'ajuda d'en Joan Babiloni i el suport i finançament d'un grup d'amics, enregistrà un LP amb els seus darrers treballsCàrritx i roses. Llavors anar creixent una gran demanda per part del públic mallorquí.
Èxit a Mallorca
A l'estiu de l'any següent, el cantant superà tots els rècords de l'illa amb més de 10.000 còpies venudes del disc. La seva popularitat cresqué tant que se li demanava constantment que cantés a les festes i revetlles de Mallorca. Participà així a 50 recitals en un mateix estiu. Al novembre del 1983 Tomeu Penya començà a elaborar el seu segon disc. El 1984 al mes d'abril edità el seu nou disc Coverbos en el qual un delssingles Trenc despertà una polèmica, ja que amb aquesta cançó Penya defensava la conservació dels darrers paratges naturals verges de Mallorca. El disc conegué un gran èxit gràcies a cançons com Sa perdiu o Feixets de cabells.
Penya, més enllà de les Illes
Amb el tercer disc, Illamor, la fama d'en Tomeu Penya es consolidà i anà més enllà de la mar per a arribar a Catalunya i a la resta dels Països Catalans. Amb tot, no va ser fins al 1986 gràcies a la seva cançó Mallorquins i catalans, treta del disc del mateix nom que Tomeu Penya es va fer famós al Principat. Va ser aleshores quan el cantant començà a atraure l'atenció dels mitjans de comunicació de la capital catalana que li dedicaren diversos reportatges i entrevistes.
L'any següent, el 1987, el músic illenc edità un nou disc Tomeu. Entre 1988 i 1989, Penya encadenà gires, participacions a programes de tele i acabà aquest període fructuós amb una actuació al Palau de la Música. Després, el 1990, tragué a la venda un nou disc Els cors ferits amb certes novetats com ara versions de Don Williams, artista apreciat pel cantant mallorquí. L'àlbum assolí aleshores la xifra considerable de 15.000 còpies venudes. L'hivern del 1991 el cantant féu una gira per molts pobles de Catalunya, període que finalitzà amb dues actuacions a Barcelona.
Temps de consagració
Al mes d'octubre del 1992, després de la sortida del seu nou disc Sirena, Tomeu Penya juntament amb Maria del Mar Bonet, rebé el premi nacional de la música lleugera que els atorgà la Generalitat de Catalunya. A tombants del mateix any, s'edità una recopilació "Deu anys d'èxits amb gran part de les cançons més populars del cantant i també una nadala inèdita El rei negre.
L'any següent Tomeu Penya realitzà un total de 35 actuacions, recorrent tot el conjunt dels Països Catalans durant tota la temporada. El 1994, amb la cançó Illes dins un riu, treta del seu nou àlbum Una aclucada d'ull, Penya va arribar a situar-se com a número 1 de les vendes en català, assolint un nou rècord. Entre 1995 i 1996 edità dos nous àlbums, Anuats, publicat el 1995, pel qual s'encarregà tot sol de la producció artística iBalades, un recull de les seves cançons d'amor.
Amb el nou disc De tot cor, publicat el 1997, Penya s'atansà més devers el gènere country, amb balades com Ho feim o Pels bons temps adaptades de cançons populars de R. i J. Stone i Kris Kristofferson. El 1998, any durant el qual féu moltes gires amb el seu grup Geminis, tragué el seu quinzè disc Penya al descobert, amb 12 cançons on es retroben els seus temes més característics, l'amor: (Cristina, Unes Paraules, Suau, Mallorquí, etc.). Va ser aleshores quan es féu famosa la cançó "Mallorquí", un divertit himne d'amor per Mallorca, impregnat de l'atmosfera dels camps de futbol.
L'any següent tragué una nova recopilació dels seus temes preferits que s'anomenàAntologia amb una cançó inèdita "Dona Reggae", i una nadala creada per a aquest disc, "Cantem Nadales". Edità un nou disc Fácil, aquesta vegada en castellà, el 2003. El 2005, amb el seu nou àlbum Sa força d'una mirada, Penya torna a acostar-se al gènere country i expressa mitjançant diverses balades reflexions i preocupacions sobre la societat actual.
Al novembre de 2012 tragué el seu 25è àlbum És per tu, en el qual la cançó Es soports de sa nostra bandera defensa la llengua catalana i els costums de les illes referint-se així a la bel·ligerància del govern de José Ramón Bauzá.
Nou disc!
Enamorant-nos és el recull de cançons que jo mateix he seleccionat dels discos editats des de l’any 95 fins ara. Cançons que parlen d’amor i que, tal vegada no varen ser molt conegudes en el seu moment amagades per altres cançons més radiades i exitoses. Considero que avui en dia és un bon moment per tornar a recordar aquestes cançons . Un total de 20 temes que, a més, inclou una novetat enregistrada especialment per aquest disc “T’estim més ara”
Dia 28 de desembre a les 19'00 LA FORNAL
presenta L'AMOR DE LES TRES
TARONGES un espectacle per tota la família.
Los mallorquines La Fornal d'Espectacles y Mov-i-ments han sido elegidos como ganadores de la segunda edición de la Beca de Innovación en Cultura Popular por el espectáculo L'amor de les tres taronges . El premio, convocado por la Fundación Jaume Casademont y asociado a la Fira Mediterrània de Manresa, se entregó el pasado viernes en Girona.
L'amor de les tres taronges es una de las rondallas más conocidas de las recogidas por Antoni Maria Alcover. «Queremos mezclar diversos géneros explicando una rondalla de Mallorca», explicó ayer Joan Gomila, de la Fornal, compañía con experiencia en representar otras rondallas. «Mov-i-ments nos aporta el mundo del gesto y un lenguaje sugerente», añadió.
El galardón consiste en una beca de 5000 euros. La obra se estrenará en la Fira Mediterrània de Manresa, dedicada a espectáculos tradicionales y populares, en noviembre, y será contratado por el ayuntamiento de Girona. «Estamos intentando llevar la obra a Barcelona para hacer campaña escolar», comentó Gomila, quien declaró que «las rondallas son hoy en día muy queridas por los equipos pedagógicos pero desconocidas por los niños». El autor aseguró que «la idea es adaptar las rondallas para un público joven».
Dies 3 i 4 de gener TRENC ESPECTACLE
estrena NADAL A TAULA una comédia
musical del autor campaner Miquel Oliver.
interpretada per 23 actors amateurs de
Campos i dirigida per Miquel Fullana.
A partir del 6 febrer MIQUEL FULLANA
estrena el seu monòleg AQUELLS ANYS
FANTÀSTICS!
ESPEREM QUE TOT SIGUI DEL VOSTRE
GUST. BON NADAL!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada