COL·LECTIU LAMBDA: "ICONOGRAFIES DE LA DESOBEDIÈNCIA" A LA GALERIA PUNT DE LA MÀ D´EN ANDRÉS ISAAC SANTANA 16 GENER 2015
#LGTBCulturcatTotcat
Comencem la nostra programació cultural del 2015 amb la visita a l’exposició “Iconografies de la desobediència” en la Galeria Punto, comisariada per Andrés Isaac Santana. Una proposta de màxim interès per als qui vulguen conèixer la perspectiva d’un nodrit grup d’artistes sobre la dissidència als poders establits.
Una qüestió, la de la desobediència, en la qual la comunitat LGTB ha jugat un paper important. Hi ha els qui s’entelen a imposar estructures, valors i rols socials, fins i tot en les maneres d’estimar. I també hi ha els qui es rebel·len a aquestes exigències mitjançant la desobediència.
Si vols participar en aquesta activitat, envia un correu electrònic per a confirmar la teua assistència aprojectes@lambdavalencia.org abans del dia 15 de gener, indicant el teu nom i un telèfon de contacte. La inscripció es realitzarà per ordre de recepció dels correus de confirmació d’assistència. Les places estan limitades a l’aforament de la galeria. Activitat gratuïta.
L’activitat començarà el divendres 16 de gener a les 19h. Les persones inscrites ens trobarem en la porta de la Galeria Punt (Av. Baró de Càrcer, 37) cinc minuts abans.
Artistes participants en la exposició:
Pierre Moliner, Wolf Vostell, Eugenio Merino, Henry Eric Hernández, Elio Rodríguez, Regina José Galindo, Abel Azcona, Ugo Martínez-Lázaro, Donna Conlon, Félix Fernández, Marcos López, Marcos Mojica, Alexis W., Juan Pablo Echeverri, Diego de los Reyes, Ananké Aseff, Rorro Berjano, Daniel Barceló, Juan Francisco Casas, La Fulminante [Nadia Granados], Daniel Tejero, Colectivo Orgía, Juan Carlos Martínez, Alex Francés.
Qui som
Lambda, col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals és una associació privada sense ànim de lucre que es constitueix el 25 de setembre de 1986 motivada per la situació de discriminació legal i marginació social que patíem les persones homosexuals, bisexuals i transsexuals. Des de llavors, Lambda treballa:
- En la societat, denunciant públicament la discriminació legal i marginació social cap a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, educant sobre la realitat del fet homosexual, bisexual i transsexual, i lluitant per aconseguir la completa igualtat legal i social de totes les persones amb independència de la seua orientació sexual i identitat sexual.
- En la comunitat LGTB (lesbiana, gai, transsexual i bisexual), fomentant la salut, la participació social i la solidaritat, així com prestant servicis de suport.
símbol de Lambda
La lletra lambda és l’onzena lletra minúscula de l’alfabet grec. En els anys seixanta, quan es reprenia la lluita per l’alliberament sexual, esta lletra seria triada com un símbol per a lesbianes i gais: la justícia, la igualtat i la independència de la persona. La lletra lambda, per tant, simbolitza una sèrie de qualitats que són verdaders objectius del col·lectiu lgtb. En el Congrés Internacional per als Drets dels Gais, celebrat a Edimburg (Escòcia) en 1974, la lletra lambda va ser declarada oficialment com un símbol comú per a tots les organitzacions gais i lèsbiques del món.
Lambda és membre de…
La Federació Estatal de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (FELGTB), la International Lesbian & Gay association (ILGA), la Coordinadora d’Associacions de Lluita contra el VIH-SIDA de la Comunitat Valenciana (CALCSICOVA), la Coordinadora Estatal de VIH-SIDA (CESIDA), la Plataforma Feminista del País Valencià, les Comunitats Cristianes Populars de València, la Corrent Som Església i Xarxes Cristianes, la Plataforma de Voluntariat Social de la Comunitat Valenciana, el Consell de la Joventut de València, el Foro Social de València, el Consell de la Ciutadania de la Comunitat Valenciana i la Cimera Social del País Valencià.
A més, té signat un conveni de col·laboració amb el Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana (CJCV), Comissions Obreres del País Valencià (CCOO-PV), la Unió General de Treballadors del País Valencià (UGT-PV), la Intersindical Valenciana, AMPGYL, Samarucs, Psicòlegs Sense Fronteres i La Rambleta.
Què t’oferim?
Saps tot el que Lambda ofererix a la població LGTB? Saps que pot fer Lambda per tu?
A continuació pots veure tots els serveis que oferim:
- Inforosa
Si necessites qualsevol altra cosa, fica’t en contacte amb nosaltres telefonant al 963312191 o enviat un mail a info@lambdavalencia.org
Història sobre l’orgull
què és l’Orgull LGTB?
És la reivindicació pels drets de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals que es realitza tots els anys al voltant del 28 de juny.
per què el 28 de juny?
La matinada del 28 de juny de 1969 tingueren lloc els disturbis de Stonewall, que foren manifestacions espontànies davant una batuda policial que tingué lloc al pub Stonewall, del Greenwich Village de Nova York. Les batudes policials en locals d’ambient eren habituals en aquella època i aquella nit un grup de travestis, bolleres i marietes decidiren que ja n’hi havia prou. La lluita va continuar durant alguns dies entre la policia i lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. Aquestes manifestacions són considerades com l’inici de la lluita moderna pels drets LGTB.
què va passar després dels disturbis de Stonewall?
Lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals començaren a organitzar-se de manera conjunta per tal de lluitar pels seus drets. Un any després, el 28 de juny de 1970 tingueren lloc les primeres manifestacions de l’Orgull a Nova York i Los Ángeles. A poc a poc altres ciutats del món s’anaren sumant. Hui en dia són centenars les ciutats que organitzen marxes reivindicatives per tal de recordar aquella rebel·lió.
quan començà l’Orgull a Espanya?
La primera manifestació de l’Orgull a Espanya tingué lloc l’any 1977 a Barcelona, quan l’homosexualitat i la transsexualitat encara eren il·legals. Anaren unes 5.000 persones, encapçalades principalment per dones transsexuals. Al final de la manifestació la policia carregà contra la gent, havent persones ferides i detingudes. Un any després Madrid organitzà la seua primera manifestació de l’Orgull, amb 7.000 manifestants. Barcelona convocà també manifestació i a Bilbao i Sevilla hi hagueren concentracions.
quan fou la primera manifestació de l’Orgull a València?
En 1979. Estava convocada pel Moviment d’Alliberament Sexual del País Valencià (MAS-PV) i participaren unes 5.000 persones. La manifestació fou conflictiva, ja que grups ultradretans convocats per Fuerza Nueva provocaren durant la marxa als manifestants.
I què passà després?
L’any 1981 foren legalitzades les primeres organitzacions homosexuals i l’activisme va patir una baixada, ja que la comunitat LGTB començava a disfrutar de la llibertat aconseguida després de la persecució del franquisme. Encara que les grans ciutats continuaven convocant manifestacions, aquestes eren minoritàries sense arribar a les mil persones. A principis dels 90 començà una nova època, ja que des de les organitzacions LGTB es comença a mobilitzar per a demanar una llei de parelles de fet. Així, Madrid i Barcelona tornen a convocar a milers de persones en les manifestacions de l’Orgull, fins arribar a 30.000 a Madrid l’any 1999. En 1992 València reprèn les convocatòries de l’Orgull, el Col·lectiu Lambda, que nasqué l’any 1986, convocava concentracions cada 28 de juny a la Plaça de la Mare de Déu.
què passà a partir de l’any 2000?
Una part important del moviment LGTB, que acabava de refondre la Federació Estatal de Gais i Lesbianes (posteriorment Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals – FELGTB), decideix convocar de manera unitària l’Orgull Estatal a Madrid. Eixe any més de 50.000 persones es manifestaren pels carrers demanant la igualtat. El creixement d’aquesta convocatòria ha estat continu al llarg dels anys, tenint com a moment culminat la celebració de l’Orgull Europeu l’any 2007.
i a València, quan reprenim les manifestacions?
El Col·lectiu Lambda i les altres entitats que en aquell moment convocaven l’Orgull a València (Granota i Herakles-Safo) decidiren l’any 2000 convocar una manifestació en lloc d’una concentració. Aquesta convocatòria eixia de la Plaça de la Reina i acabava a la Plaça Tavernes de la Valldigna on per la nit hi havia festa al carrer. Des d’eixe any la manifestació de l’Orgull a València ha anat creixent en participació i compta amb el suport de desenes d’organitzacions socials, sindicals i polítiques, així com amb la col·laboració de desenes d’empreses compromeses amb la diversitat sexual, de gènere i familiar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada