"FEDRA" DE JEAN RACINE AL TEATRE ROMEA DE LA MÀ DE SERGI BELBEL DEL 20 DE GENER AL 15 DE MARÇ DE 2015
#EscenariCulturcatTotcat #TeatreCulturcatTotcat #VideoCulturcatTotcat
'Fedra' al Teatre Romea
Sinopsi
del 20 de gener al 15 de març de 2015
AUTOR: Jean Racine
DIRECCIÓ: Sergi Belbel
http://teatreromea.com/ca/ex/1003/fedra
Sergi Belbel i Coslado (Terrassa, Vallès Occidental,29 de maig de 1963) és un dramaturg català i actual director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) fins a la temporada 2013-2014, quan serà substituït per Xavier Albertí i Gallart.
La seva primera obra teatral va ser ser estrenada a Gijón. Des de 1988 treballa de director de teatre i sovint també participa en l'escenificació de les seves pròpies obres, tasca que compagina amb la seva feina de professor de l'Institut del Teatre de Barcelona.
El 1992, amb l'exitosa estrena de Carícies, una obra de deu escenes amb l'amor i la pèrdua de la comunicació com a temàtica principal, el dramaturg català es va donar a conèixer internacionalment i teatres de tot Europa es van començar a interessar per ell.[1]
Les obres Després de la pluja (1993) i Morir (1994), aiximateix, van esdevenir també grans èxits.[2]
El 1996 Belbel va rebre el Premio Nacional de Literatura Dramática.
Des de 1995 Belbel treballa per la televisió espanyola com a guionista i, puntualment, com a director.
L'any 1996 fou guardonat amb el Premio Nacional de Literatura Dramática per la seva obra Morir, i el 2000 amb el Premi Nacional de Teatre. L'any 2005 fou nomenat director del Teatre Nacional de Catalunya.
L'any 2002 fou guardonat amb el Premi Max de les Arts escèniques per la seva obra Després de la pluja en la categoria de Premi Max a l'Espectacle d'Arts Escèniques amb Major Presència Internacional. Així mateix ha rebut dues nominacions més, l'any 2004 en la categoria de Millor adaptació d'una obra teatral per Dissabte, diumenge i dilluns i el 2006 en la categoria de millor autor de teatre en català/valencià per la seva obra Forasters.
El món relacionat amb el teatre, i concretament escriure teatre, era considerat escandalós a la seva època, però Racine es va revelar i ho va fer de tota manera, amb peces dramàtiques que s'inspiraven de l'antiguitat amb la intenció de donar-les una mica de dignitat i prestigi. De tota manera la seva carrera com a dramaturg no va ser massa llarga, va tenir un notable èxit amb Andròmaca (1667) i va ser molt prolífic de 1664 a 1677, però el fracàs de Fedra el va acabar de convèncer per a deixar el teatre.[1]
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fedra_(Jean_Racine)
El Teatre Romea va néixer com a teatre privat el 1863, orientat cap a la petita burgesia i les classes populars. Al 1981 es va convertir en el Centre Dramàtic de la Generalitat, complint el paper de Teatre Nacional fins a la creació del Teatre Nacional de Catalunya.
És al 1999 quan comença la seva nova etapa sota la gestió del Grup Focus que encarrega la direcció artística a Calixto Bieito, un dels directors escènics espanyols amb més projecció internacional. Des d’aleshores, el Teatre Romea s’ha convertit en un espai de rabiosa actualitat artística, que s’arrisca amb propostes innovadores. Transgressió, provocació, reflexió i entreteniment, són la marca d’aquest centre de producció, generador de debat cultural contemporani. Al 2011 la direcció artística del Teatre Romea passa a mans de Julio Manrique i al 2014 és Borja Sitjà qui agafa les regnes del Romea.
Entre altres guardons, el Teatre Romea ha rebut el Premi a la Millor Programació de Teatre d’Espanya, atorgat per la Feria Internacional de Teatro de Huesca el 2005, i el Premi Max de les Arts Escèniques com a Millor Empresari o Productor Teatral, l’any 2007.
El Teatre Romea rep el suport de les següents institucions: Generalitat de Catalunya (Departament de Cultura) i Ajuntament de Barcelona (Institut de Cultura).
Des que el 1982 assumís la direcció del gabinet del Director de Teatres Nacionals al Ministeri de Cultura espanyol, passant més tard a formar part de l'equip de Lluís Pasqual al CDN-Teatro María Guerrero de Madrid fins al 1989, i essent nomenat, el 1990, Director de programació de l'Odéon-Théâtre de l'Europe de París (càrrec que va ocupar durant sis anys), els càrrecs d'assessoria artística se succeeixen i el 1994 és nomenat membre del Consell Assessor de la Biennal de Venècia i Director Artístic del Parc i Grande Halle de la Villette de París.
El 1996, i durant quatre anys, assumeix les funcions de Director Artístic del mateix Odéon-Théâtre de l'Europe de París.
L'any 1999, el Teatre Nacional de Catalunya el nomena Conseller artístic internacional.
L'any 2000 va assumir la direcció del Festival Internacional Barcelona-Grec; el 2001 es va encarregar de la direcció artística del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona 2004, funció que compaginaria amb la direcció del Festival Internacional Barcelona-Grec, fins que al 2006 és nomenat director de creació de l'Institut Ramon Llull.
És Gerent de Barcelona Internacional Teatre (BIT) des de la seva creació el juliol de 2011.
És autor de diverses traduccions i adaptacions al francès, l'italià i l'anglès.
Des de l'any 2000 és Oficial de l'Ordre de les Arts i les Lletres de la República Francesa.
http://www.teatreromea.cat/
Fedra
Emma Vilarasau, Mercè Sampietro, Lluís Soler, Xavier Ripoll, Jordi Banacolocha, Queralt Casasayas, Gemma Martínez
Sinopsi
Fedra, enamorada del seu fillastre Hipòlit i empesa per la seva confident, Enona, confessa la seva passió. Ferida pel rebuig d’Hipòlit, ella no pot amagar el seus sentiments davant del seu espòs i rei d’Atenes, Teseu.
Colpida per un profund sentiment de culpa, Fedra s’endinsa en un infern personal. La seva passió desbordant i irrefrenable la conduirà, a ella i a la resta de personatges, a un tràgic destí.
Racine compon en aquesta tragèdia un retrat profund, apassionant i colpidor del desig i de la sexualitat femenines.
Sergi Belbel
Colpida per un profund sentiment de culpa, Fedra s’endinsa en un infern personal. La seva passió desbordant i irrefrenable la conduirà, a ella i a la resta de personatges, a un tràgic destí.
Racine compon en aquesta tragèdia un retrat profund, apassionant i colpidor del desig i de la sexualitat femenines.
Sergi Belbel
Durada aproximada: 2 h
del 20 de gener al 15 de març de 2015
AUTOR: Jean Racine
DIRECCIÓ: Sergi Belbel
http://teatreromea.com/ca/ex/1003/fedra
Sergi Belbel i Coslado
  Sergi Belbel i Coslado | |
|---|---|
 Sergi Belbel a l'acte de presentació dels nominats dels IV Premis Gaudí | |
| Naixement | 29 de maig de 1963 Terrassa |
| Nacionalitat | Espanya |
| Ocupació | Escriptor i director de teatre |
| Gènere | Teatre |
| Obra | |
| Obres notables | Carícies (1992), Després de la pluja (1993), Morir (1994) |
| Guardons | |
| Premio Nacional de Literatura Dramática (1996) | |
Biografia
Sergi Belbel va estudiar Filologia romànica a la Universitat de Barcelona. Entrà en contacte amb el món del teatre a través de l'Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona i a partir del 1986 també a través del Teatro Fronterizo de Madrid.La seva primera obra teatral va ser ser estrenada a Gijón. Des de 1988 treballa de director de teatre i sovint també participa en l'escenificació de les seves pròpies obres, tasca que compagina amb la seva feina de professor de l'Institut del Teatre de Barcelona.
El 1992, amb l'exitosa estrena de Carícies, una obra de deu escenes amb l'amor i la pèrdua de la comunicació com a temàtica principal, el dramaturg català es va donar a conèixer internacionalment i teatres de tot Europa es van començar a interessar per ell.[1]
Les obres Després de la pluja (1993) i Morir (1994), aiximateix, van esdevenir també grans èxits.[2]
El 1996 Belbel va rebre el Premio Nacional de Literatura Dramática.
Des de 1995 Belbel treballa per la televisió espanyola com a guionista i, puntualment, com a director.
Activitat dramàtica
El 1985 fou guardonat amb el Premi Marquès de Bradomín per Caleidoscopis i fars d'avui, que s'estrenà l'any següent. A partir d'aquest moment s'han succeït les seves estrenes, i Belbel es convertí en un dels valors joves més prometedors del país. La seva activitat teatral no tan sols es redueix a l'escriptura sinó que s'amplia al camp de la direcció d'escena, i des de 1988 és professor de l'Institut del Teatre de BarcelonaL'any 1996 fou guardonat amb el Premio Nacional de Literatura Dramática per la seva obra Morir, i el 2000 amb el Premi Nacional de Teatre. L'any 2005 fou nomenat director del Teatre Nacional de Catalunya.
L'any 2002 fou guardonat amb el Premi Max de les Arts escèniques per la seva obra Després de la pluja en la categoria de Premi Max a l'Espectacle d'Arts Escèniques amb Major Presència Internacional. Així mateix ha rebut dues nominacions més, l'any 2004 en la categoria de Millor adaptació d'una obra teatral per Dissabte, diumenge i dilluns i el 2006 en la categoria de millor autor de teatre en català/valencià per la seva obra Forasters.
Obres
- 1986: Caleidoscopis i fars d'avui
- 1987: Minim-mal show
- 1988: Ópera
- 1989: Elsa Schneider
- 1989: En companyia d'abisme
- 1990: Tàlem
- 1991: Carícies, portada al cinema per Ventura Pons amb el mateix nom.
- 1993: Després de la pluja
- 1994: Morir, portada al cinema per Ventura Pons amb el títol de Morir (o no).
- 1994: Homes
- 1999: El temps de Planck
- 2005: Forasters
- 2007: A la Toscana
Fedra (Jean Racine)
Fedra (títol original en francès, Phèdre o Phèdre et Hippolyte) és una obra de teatre escrita l'any 1677 per Jean Racine i que es basa en el mite clàssic grec de Fedra,[1] i concretament inspirada en la tragèdia llatina del mateix nom escrita per Sèneca.[2] La peça de Jean Racine consta de cinc parts escrites en versos alexandrins. Aquesta obra teatral va ser un fracàs tal que, com a conseqüència, Racine va decidir deixar la dramatúrgia per a dedicar-se a ser historiador de Lluís XIV de França.[1] Només escriurà dues obres teatrals més a la seva vida, anys més tard, Esther (1689) i Athalie (1691), totes dues basades en temes bíblics.[1]
Tema
El tema repren un mite de la cultura clàssica. La història tracta sobre l'amor prohibit, Fedra s'acaba de casar amb Teseu (fill d'Egeu, rei d'Atenes) quan s'enamora de Hipòlit, fill que Teseu havia tingut amb l'amazona Antíope. L'amor és tractat com a una malaltia de la qual a més de Fedra, són preses la seva germana Ariadna i la seva mare Pasífae.[1]Teatre francès del segle XVII
El segle d'or del teatre en francès és el XVII, i hi destaquen Molière, a les comèdies, i Racine i Pierre Corneille als drames. La diferència principal d'estil entre Racine i Corneille és que el primer té una concepció del món més pessimista, al qual les passions dels personatges sovint condueixen a la mort, mentre que Corneille fa passar dificultats als seus personatges, però aquests solen acabar superant-les.[1]L'autor
L'autor és Jean Racine, considerat un dels mestres de la tragèdia a la literatura francesa.[1] Es va quedar orfe als quatre anys, i llavors es va quedar a càrrec de les monges jansenistes de l'abadia de Port-Royal, a París. Segons el jansenisme, l'home és feble front a l'atracció vers el pecat i només Déu el pot salvar. Va rebre una sòlida formació moral jansenista que el va marcar tota la vida.[1]El món relacionat amb el teatre, i concretament escriure teatre, era considerat escandalós a la seva època, però Racine es va revelar i ho va fer de tota manera, amb peces dramàtiques que s'inspiraven de l'antiguitat amb la intenció de donar-les una mica de dignitat i prestigi. De tota manera la seva carrera com a dramaturg no va ser massa llarga, va tenir un notable èxit amb Andròmaca (1667) i va ser molt prolífic de 1664 a 1677, però el fracàs de Fedra el va acabar de convèncer per a deixar el teatre.[1]
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fedra_(Jean_Racine)
Història del teatre
El Teatre Romea va néixer com a teatre privat el 1863, orientat cap a la petita burgesia i les classes populars. Al 1981 es va convertir en el Centre Dramàtic de la Generalitat, complint el paper de Teatre Nacional fins a la creació del Teatre Nacional de Catalunya.
És al 1999 quan comença la seva nova etapa sota la gestió del Grup Focus que encarrega la direcció artística a Calixto Bieito, un dels directors escènics espanyols amb més projecció internacional. Des d’aleshores, el Teatre Romea s’ha convertit en un espai de rabiosa actualitat artística, que s’arrisca amb propostes innovadores. Transgressió, provocació, reflexió i entreteniment, són la marca d’aquest centre de producció, generador de debat cultural contemporani. Al 2011 la direcció artística del Teatre Romea passa a mans de Julio Manrique i al 2014 és Borja Sitjà qui agafa les regnes del Romea.
Entre altres guardons, el Teatre Romea ha rebut el Premi a la Millor Programació de Teatre d’Espanya, atorgat per la Feria Internacional de Teatro de Huesca el 2005, i el Premi Max de les Arts Escèniques com a Millor Empresari o Productor Teatral, l’any 2007.
El Teatre Romea rep el suport de les següents institucions: Generalitat de Catalunya (Departament de Cultura) i Ajuntament de Barcelona (Institut de Cultura).
Borja Sitjà
Director artístic
Inicia el recorregut de la seva carrera professional al Festival Internacional de Sitges i des d'aleshores s'ha mantingut vinculat al món de l'alta gestió artística.Des que el 1982 assumís la direcció del gabinet del Director de Teatres Nacionals al Ministeri de Cultura espanyol, passant més tard a formar part de l'equip de Lluís Pasqual al CDN-Teatro María Guerrero de Madrid fins al 1989, i essent nomenat, el 1990, Director de programació de l'Odéon-Théâtre de l'Europe de París (càrrec que va ocupar durant sis anys), els càrrecs d'assessoria artística se succeeixen i el 1994 és nomenat membre del Consell Assessor de la Biennal de Venècia i Director Artístic del Parc i Grande Halle de la Villette de París.
El 1996, i durant quatre anys, assumeix les funcions de Director Artístic del mateix Odéon-Théâtre de l'Europe de París.
L'any 1999, el Teatre Nacional de Catalunya el nomena Conseller artístic internacional.
L'any 2000 va assumir la direcció del Festival Internacional Barcelona-Grec; el 2001 es va encarregar de la direcció artística del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona 2004, funció que compaginaria amb la direcció del Festival Internacional Barcelona-Grec, fins que al 2006 és nomenat director de creació de l'Institut Ramon Llull.
És Gerent de Barcelona Internacional Teatre (BIT) des de la seva creació el juliol de 2011.
És autor de diverses traduccions i adaptacions al francès, l'italià i l'anglès.
Des de l'any 2000 és Oficial de l'Ordre de les Arts i les Lletres de la República Francesa.
http://www.teatreromea.cat/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada