#SonsCulturcatTotcat #VideoCulturcatTotcat
Vídeo de la cançó:
Inesperadament (2008) és el primer treball autoeditat d’un projecte musical que neix del fruit d’un esforç personal i sentimental. Vingut de la ciutat de Lleida, fusiona dolces melodies que reivindiquen una manera de fer i ser que potser avui dia no està gaire de moda. S’alimenta de tendresa i analitza amb una visió personal i particular les coses que ens envolten amb una manera de dir ben pròpia. Es recrea en paraules claus inspirades en poetes del nostre país. La seva poesia ha dut el treball per unes dreceres musicals meravelloses.
Apareix entre elles “Inesperadament” pel rerafons tan significatiu que té aquesta paraula. Per les decisions que inesperadament prenem, o per les diferents coses que ens sorgeixen en el dia a dia, que fan que la nostra forma de fer i ser canviï com si res hagués passat.
La nostra filosofia d’espectacle vol arribar a l’interior d’aquell qui escolta, buscant la tendresa i redescobrint els impulsos més amagats que guardem íntimament. La nostra implicació també rau en la nostra cultura i llengua catalana dins l’escena musical, amb la satisfacció de tirar endavant en un panorama de lluita per la nostra identitat com a país, i en la contribució a la proliferació i reconeixement dels projectes musicals de les terres de Lleida, i fonamentalment donar suport a un estil sovint tan complicat d’arribar en l’actualitat,com és la cançó d’autor.
Volem gaudir del nostre camí musical, amb l’esperança que el públic ens acompanyi en aquesta recerca musical tan tendra.
L'any 1900, l'arquitecte Joan Rubió i Bellver va rebre l'encàrrec de Macari Golferichs perquè li construís una vivenda a la cantonada de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el carrer Viladomat. Macari Golferichs era enginyer de camins, comerciant de fustes i amb negocis a Amèrica. També va destacar com a col·leccionista i home de cultura. El seu objectiu era viure en una vil·la / casa modernista, amb sumptuosos acabats de ceràmica i fustes precioses i amb un estil historicista clar.
En els anys setanta, la finca va ser venuda a una constructora, que hi va projectar la construcció de vivendes. Davant el risc de perdre un edifici simbòlic per a l’Eixample,l'associació de veïns del barri de Sant Antoni, la de l'Esquerra Eixample, i altres entitats cíviques i col·legis professionals van començar una llarga campanya per salvar "el Xalet", que és com es coneix popularment la casa Golferichs.
Vídeo de la cançó:
Videoclip de “Mozart”
Inesperadament (2008) és el primer treball autoeditat d’un projecte musical que neix del fruit d’un esforç personal i sentimental. Vingut de la ciutat de Lleida, fusiona dolces melodies que reivindiquen una manera de fer i ser que potser avui dia no està gaire de moda. S’alimenta de tendresa i analitza amb una visió personal i particular les coses que ens envolten amb una manera de dir ben pròpia. Es recrea en paraules claus inspirades en poetes del nostre país. La seva poesia ha dut el treball per unes dreceres musicals meravelloses.
Apareix entre elles “Inesperadament” pel rerafons tan significatiu que té aquesta paraula. Per les decisions que inesperadament prenem, o per les diferents coses que ens sorgeixen en el dia a dia, que fan que la nostra forma de fer i ser canviï com si res hagués passat.
La nostra filosofia d’espectacle vol arribar a l’interior d’aquell qui escolta, buscant la tendresa i redescobrint els impulsos més amagats que guardem íntimament. La nostra implicació també rau en la nostra cultura i llengua catalana dins l’escena musical, amb la satisfacció de tirar endavant en un panorama de lluita per la nostra identitat com a país, i en la contribució a la proliferació i reconeixement dels projectes musicals de les terres de Lleida, i fonamentalment donar suport a un estil sovint tan complicat d’arribar en l’actualitat,com és la cançó d’autor.
Volem gaudir del nostre camí musical, amb l’esperança que el públic ens acompanyi en aquesta recerca musical tan tendra.
Correu:
meritxellgene@lleida.org
El Centre
Golferichs centre cívic és un equipament cultural dins la xarxa de centres del Districte de l’Eixample especialitzat en tecnologia i en fotografia. Per a conèixer la fotografia, comptem amb l'Espai Francesc Català-Roca.
El centre t’ofereix una programació d’activitats, cursos, espectacles, exposicions i conferències per respondre les teves inquietuds artístiques i culturals.
També dóna servei a les entitats i col·lectius de l’Esquerra de l’Eixample a través de les cessions d’espai, així com el suport a propostes i iniciatives
Golferichs – El Xalet / Presentació - Història
L'any 1900, l'arquitecte Joan Rubió i Bellver va rebre l'encàrrec de Macari Golferichs perquè li construís una vivenda a la cantonada de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el carrer Viladomat. Macari Golferichs era enginyer de camins, comerciant de fustes i amb negocis a Amèrica. També va destacar com a col·leccionista i home de cultura. El seu objectiu era viure en una vil·la / casa modernista, amb sumptuosos acabats de ceràmica i fustes precioses i amb un estil historicista clar.
L'arquitecte Rubió va projectar una vil·la que trenqués la uniformitat de l'illa de cases de l'Eixample. L'any 1901, acabada la construcció, la vil·la va aconseguir una menció especial en el premi anual de l'Ajuntament de Barcelona. El xalet de Golferichs va ser la primera gran obra de Rubió, tant en la seva projecció com pels mitjans econòmics amb que va comptar per a la seva realització. En aquesta casa, Rubió va començar a investigar una línia arquitectònica pròpia, comprovant la validesa estructural i constructiva de les formes gòtiques a base d'actualitzar-les. Aquesta investigació va quedar reflectida en els materials i les tècniques constructives, les ornamentacions de ceràmica, etc.
Macari Golferichs i la seva família van viure a la casa fins als inicis de la guerra civil. L'estiu de 1936, va ser confiscada per militants llibertaris, que hi volien crear una universitat popular i llibertària.
Acabada la guerra, la casa, i un edifici annex, que Rubió havia connectat amb ella, van ser cedits a una orde religiosa, les Dominiques de la Presentació, que la van convertir en una escola religiosa, modificant notablement l'estructura interna dels edificis.
En els anys setanta, la finca va ser venuda a una constructora, que hi va projectar la construcció de vivendes. Davant el risc de perdre un edifici simbòlic per a l’Eixample,l'associació de veïns del barri de Sant Antoni, la de l'Esquerra Eixample, i altres entitats cíviques i col·legis professionals van començar una llarga campanya per salvar "el Xalet", que és com es coneix popularment la casa Golferichs.
Dotze anys després d'iniciar-se aquest litigi, l'Ajuntament de Barcelona va assumir la propietat de la finca i va iniciar els treballs de restauració necessaris per al seu ús públic. Els arquitectes Pere Joan Revetllat i Carme Ribas van ser els responsables d'una acurada restauració de la casa, que havia quedat molt malmesa en el seu interior.
A partir de 1989, Golferichs s’obre com a espai de participació ciutadana. Inicialment, la seva activitat es va centrar en els més joves, com a ludoteca i escola lúdica de circ. Al llarg de la seva trajectòria com a casa de la cultura del barri, va anar adaptant el seu projecte a les noves demandes socials, sent uncentre pioner en molts dels seus serveis; com l'aula d'informàtica en autoservei, o els laboratoris de l'espai de fotografia Francesc Català-Roca, serveis que com a ús públic, són o han estat únics a la ciutat.
Adreça:
Gran Via, 491
08015 Barcelona
Tel. 93 323 77 90
golferichs@golferichs.org
08015 Barcelona
Tel. 93 323 77 90
golferichs@golferichs.org
Horari d'informació:
De dilluns a divendres, de 10 a 20 h
Dissabtes de 10 a 14 h.
Dissabtes de 10 a 14 h.
Els dissabtes de juliol i setembre, fins després de la Mercè, el centre roman tancat.
Com arribar-hi:
Metro Urgell i Rocafort - L1
Bus 9, 41, 50, H12
Bicing Viladomat amb Gran Via
Bus 9, 41, 50, H12
Bicing Viladomat amb Gran Via
Equipament parcialment accessible.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada