PEP GIMENO BOTIFARRA: ESTRENA DEL NOU DISC "JA VE NADAL" EL 6 DE GENER AL TEATRE MICALET

#SonsCulturcatTotcat




C/ Mestre Palau, 3
(València)



Estrena nou disc  Pep Gimeno “Botifarra”: Ja ve Nadal
6 de gener a les 19h
Nadales per fer més nostre el Nadal
El professor Manuel Sanchis Guarner en el prefaci d’una reedició del seu Cançoneret Valencià de Nadal es preguntava “¿Però és que no hi ha a València cançons populars de Nadal?”, i concloïa amb un diagnòstic totalment pessimista: “Els valencians, amb la nostra habitual despreocupació del nostre patrimoni espiritual col·lectiu, desconeixem quasi per complet les cançons nadalenques autòctones”. Ara, afortunadament, podríem matisar la conclusió però encara estem molt lluny d’on voldríem malgrat que a poc a poc s’ha anat difonent bona part del nostre riquíssim repertori nadalenc, se n’han publicat discos monogràfics i ha penetrat amb força a l’àmbit escolar.
Vist així, el disc de Pep Gimeno Botifarra —obligada referència en la darrera repopularització del cançoner tradicional valencià—, no podia arribar en millor moment. La saó està feta i la seua irresistible proposta, servida com sempre amb gràcia, autenticitat i una senyora rondalla al darrere, pot fer molt de camí: no aconseguirà espantar, segurament, l’assalta-balcons però podria ajudar-li a saber en quin país es troba. I, de passada, fer-nos-en memòria també a nosaltres.
Josep Vicent Frechina
http://www.teatremicalet.org/concert-de-nadal-amb-botifarra-ja-ve-nadal-6-de-gener-de-2015/




http://www.enderrock.cat/noticia/9800/arriba/nadal/pais/valencia

Pep Gimeno

Pep Gimeno Botifarra
En viu a Dénia el 2 de desembre de 2007
En viu a Dénia el 2 de desembre de 2007
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixementJosep Gimeno Montell
Altres nomsPepe Botifarra
Naixement1962
Lloc d'origenXàtivala Costera
(País Valencià)
Gènere(s)cant d'estilfolk
Instrumentsveupostisses
Anys en actiuvora 30
DiscogràfiquesCambra Records
Artistes relacionatsSarau
Nèstor Mont
Ball a Banda
Miquel Gil
Lloc web oficialwww.pepebotifarra.com
Membres
La Rondalla de la CosteraLa Rondalla de la Costera, d'esquerra a dreta:
Vicent Guerrero (llaüt)
Carmina Marco (bandúrria)
Paco Lucas (llaüt)
Juanjo Blanco (bandúrria)
Paqui Gil (guitarra)
Emili Vera (guitarra i guitarró)
Pere Ródenas (baix electroacústic)
En absència:
Lola Tortosa (veu)
Nèstor Mont (guitarra, veu i arranjaments)
Instruments destacats
pandero amb canyapostisses











































Josep Gimeno i Montell, més conegut pel pseudònim musical de Pep Gimeno Botifarra, (Xàtiva, 1962) és un cantaor tradicional valencià amb vora trenta anys d'experiència que, recentment, ha aconseguit ressò mediàtic en gravar el seu primer disc com a artista titular, guardonat amb el Premi Ovidi 2007 al «millor disc de folk i noves músiques».

Biografia

Nascut al barri de la Juderia de Xàtiva dins una família de malnom Botifarra (de la qual llavors era besnét), va debutar en les albaes del carrer Puig de Xàtiva amb catorze o quinze anys: la seua àvia materna, originària de Benigànim, (Vall d'Albaida), va ser la primera a ensenyar-li cançons populars.[1]
Llavors, va començar a fer treball de camp amb el grup Sarau de la Costera de Ranes i, durant la dècada del 1980, va aprendre més de cinquanta cançons populars i romanços tradicionals directament de boca de les persones majors, amb la qual cosa es va convertir en dipositari d'una part important de la cultura de transmissió oral en vies d'extinció. Una dotzena d'estes peces les van enregistrar l'any 1985 en l'únic disc de Sarau, Balls i cançons de la Costera, en el qual Botifarra ja interpreta -entre moltes altres peces ballables- un cant de batre, l'estil amb el qual més s'identifica.
D'ençà, Botifarra s'ha destacat com una de les veus més sol·licitades de cançó d'arrel tradicional i col·labora sovint, sol o acompanyat per la Rondalla de la Costera o el grup Ball a Banda amb grups de danses de la Ribera del Xúquer, la Vall d'Albaida o la Safor i ha gravat diverses col·laboracions en discs de música d'arrel tradicionalcançó d'autor i, fins i tot, rock, entre les quals la participació en el primer disc de l'algemesinenc Nèstor Mont, el qual en acabant s'encarregaria dels arranjaments del primer disc de Botifarra, Si em pose a cantar cançons, «el vestit a mesura que li ha teixit Néstor Mont i que fa que semblen noves les antigues melodies tradicionals» segons les notes del llibret:[2]
«... si hi ha una manera de cantar al País Valencià que irradie, com ninguna altra, autenticitat en el gest, credibilitat en el tarannà i "valenciania" en la substància, aquesta és indubtablement la de Pep Gimeno, Botifarra.»
— Josep Vicent Frechina

Discografia




El Teatre Micalet està  ubicat en la  Societat Coral el Micalet, una societat civil centenària amb una gran tradició cultural a la ciutat de València.
L´antic teatre es va construir a finals dels anys 50 en el  carrer del Mestre Palau de València.  Era un pati cobert d´uralita que acollia esporàdicament actuacions de teatre i sarsuela, així com actuacions musicals, entre les quals podem destacar  figures emblemàtiques com Teté Montoliu, Slide Hampton,  Lou Bennet, etc.  Però quan començava a ser un referent cultural important per a la societat valenciana, va patir un incendi l´agost de 1971  i va ser reconstruït i reobert el 1974.
A partir de 1974 és quan pren força i veu passar pel seu escenari, música d´avantguarda  (Actum), Kilayko (música filipina), música clàssica:  La Banda i Orquestra Municipals,  la Soprano Esperança Abad, Orfeó de Sants….Els professors Iborra i Bonet de l’Orquestra Nacional.
Cantants com: Maria del Mar Bonet, Guillermina Mota, Jaume Sisa, Pau Riba, Els Pavesos, Al Tall, Toti Soler, Quico Pi de la Serra, Ovidi Montllor, Nueva Troba Cubana, Paco Muñoz, Companyia Elèctrica Dharma.
Teatre, amb companyies com: Tàbano, Els Comediants, Els Joglars, La Cazuela, Cotó-en-pèl, Ubú Blau, Dagoll Dagom, El Sambori, L’Entaulat, Pluja Teatre, El Rotgle, Odin Teatre, Teatro Libre, etc.
En aquells anys del Teatre Independent  el Teatre Micalet va ser una plataforma de defensa de la llibertat d´expressió.
En els anys 90, amb la  presència en la ciutat d´altres espais millor dotats en instalacions  va ser relegat a un segon plànol. I es van començar les gestions per poder rehabilitar el vell teatre ja que les seues instalacions s´havien quedat obsoletes amb els anys. Es va signar amb la Conselleria de Cultura un compromís per a reformar-lo.
En l´any 1995 La Societat Coral el Micalet va donar suport al projecte de la Companyia Teatre Micalet per a desenvolupar un centre de producció i exhibició   capaç d´oferir una programació estable, de qualitat i en valencià.
El projecte desenvolupat per la Companyia Teatre Micalet assolix un gran resó popular. I en 1996  es posa en marxa l´enderrocament del vell teatre.
En 2001 la Companyia Teatre Micalet innaugura el nou Teatre Micalet,  un teatre ben equipat, polivalent i proper que propicia la comunicació entre actors i espectadors.
Des de 2001  la Companyia Teatre Micalet desenvolupa una activitat com a Centre de Producció i Exhibició  amb el suport d´un conveni de col.laboració amb la Conselleria de Cultura. Es realitzen un gran nombre de produccions pròpies  en la seua majoria dirigides per Joan Peris i es col.labora puntualment amb directors de la resta de l´Estat com: Carme Portaceli, Konrad Schiedrich, Manel Dueso, Carol Lopez , Lilo Baur i Pep Tosar.També hem comptat amb la presència de Carles Santos, Sol Picó, Albert Plà, Dagoll Dagom, i la presència periòdica de Xavi Castillo. Pel seu escenari ha passat gran part de la professió valenciana així com figures de l´escena internacional com Peter Brook, Michel Piccoli, Natasha Parry, Maddalena Crippa. L´activitat teatral estable desenvolupada consolida el Teatre Micalet com a referent de qualitat teatral per a la societat valenciana 
Després d´una breu interrupció  la Companyia Teatre Micalet  gestiona de nou el Teatre Micalet  amb una estratègia basada en la diversificació de la programació sense abandonar la línia de produccions pròpies de la Companyia, per a seguir oferint  un teatre proper, de qualitat i en valencià.  

Comentaris