SALA CABANYES: MEDEA D´ESTEVE ALBERT, A CAN GASSOL, DE LA MÀ DE CARLES MAICAS EL 6, 7 i 8 DE FEBRER (MATARÓ-MARESME)

Publicat per
#EscenariCulturcatTotcat #TeatreCulturcatTotcat
 

 Can Gassol. Centre de Creació d’Arts Escèniques
Medea
divendres 6 i dissabte 7 a les 21 h / diumenge 8 a les 19 h
Preu: 5 euros
La Sala Cabanyes presenta aquesta versió de la tragèdia clàssica d'Eurípides en motiu del centenari del naixement d'Esteve Albert, una obra que defensa els valors femenins i la condició de la dona.
“De tot el que té vida i pensament, nosaltres les dones som el ser més desgraciat. Comencem per haver de comprar un espòs amb dispendi de riqueses i prendre un amo del nostre cos, i aquest és el pitjor dels mals. I la prova decisiva resideix a prendre’n un de dolent o un de bo. A les dones no els dona bona fama la separació del marit i tampoc els és possible repudiar-lo.” Medea


Direcció: Carles Maicas
Intèrprets: Isabel Batlle, Encarna Hernández, Xavier Codony, Joan Rovira, Vicenç Gual, Roger Blanch i Martí Codony.
Percussionista: Jordi Ribas
Disseny escenografia: Carles Maicas
Disseny il·luminació: Dídac Díez de Andino
Disseny de so : Alex Serven
Disseny vestuari: equip de vestuari de Sala Cabanyes
Disseny gràfic: Montse Estrems, Toni Grané i Pol Martínez 
Fotografia: Montse Estrems 
Edició vídeo: Pere Vázquez 
Cap tècnic: Joaquim M Llorens
Tècnic d’escenari: Manuel Rodríguez
Tècnic d’il·luminació: Albert Gené
Tècnic de so: Alex Serven
Utilleria: Albert Marsal 
Perruqueria: Bienve Garcia 
Maquillatge: Gemma Font
Recerca històrica: Minerva Prat
Ajudant de direcció: Montse Estrems 
Producció executiva: Imma Llorens
Producció: Sala Cabanyes 
Organitza: Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró  

Can Gassol. Centre de creació d’arts escèniques


Can Gassol. Centre de creació d’arts escèniques va obrir les seves portes l’octubre de 2010. Aquest equipament vol impulsar i afavorir la creació contemporània de companyies de teatre, dansa i nous formats, així com oferir espectacles de petit format ideals per a sales on es busca la proximitat amb l’espectador. 
Com a centre de creació d’arts escèniques s’hi mostren processos creatius i formatius d’innovació i investigació, s’interacciona amb el públic alhora que es donen eines per a la formació d’espectadors crítics.
Can Gassol. Centre de creació d’arts escèniques té un aforament aproximat de 100 localitats. La compra d’entrades pels espectacles es pot fer a través del servei Telentrada de Catalunya Caixa, a qualsevol oficina de Catalunya Caixa, a les oficines de la Direcció de Cultura  (de dilluns a divendres de 10 a 14 h i de dimecres a divendres de 18 a 20 h) o a la taquilla des d’una hora abans de l’inici de la funció.

Esteve Albert i Corp


Placa a Esteve Albert i Corp, a la placeta de Sant Esteve, Andorra la Vella
Esteve Albert i Corp (Dosrius, Maresme, 4 de febrer de 1914 - Andorra la Vella, 10 d'octubre de 1995)[1] fou un poeta, autor teatral, historiador i promotor cultural.

Biografia

Fill de Miquel Albert Nogueras i Vicenta Corp Fontseca. Amb divuit anys ja col·laborà en l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, del mestre Joan Tomàs, tot visitant les cases pairals de Dosrius i d'altres pobles del Maresme recollint cançons i tonades populars. De grans inquietuds polítiques, abans de la Guerra, milità en diferents organitzacions nacionalistes com Nosaltres Sols! o Estat Català, participant dels fets del sis d'octubre. Durant la Guerra Civil Espanyola arribà a col·laborar amb Lluís Companys creant el Comitè de la Salut Pública, organisme que intentava resoldre les penúries entre els infants i la gent gran.
Després d'aquesta continua el seu activisme militant al Front Nacional de Catalunya i va fer d'enllaç a l'exterior amb Pompeu Fabra i Pau Casals. A causa de la persecució policíaca, a partir de 1956 s'establí a Andorra. Promogué espectacles de teatre popular com el Pessebre Vivent d'Engordany, el Retaule de Sant Ermengol o Bandera de Catalunya.
El 1990 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. L'any 2014 se celebra l'Any Esteve Albert, i com a acte central tindrà una exposició itinerant que s'inaugurà el 20 de setembre de 2014, així com una trobada d'antics participants al Pessebre Vivent.[2]

Obres

Poesia

  • La subterrània deu, Barcelona, (1945)
  • Única amor, Montpeller, (1945)
  • Petita vall, Dosrius, (1946)
  • Posobres d'Engordany, Barcelona, (1957)
  • El Reialme de la Mercè, Barcelona, (1968)
  • Cançó de la Vida Enllà (Premi Ciutat de Barcelona), Barcelona, (1973)
  • Xicoies, Andorra la Vella, (1985)
  • Els menairons de Castellbò, Vilamur i les Valls d'Andorra, Andorra la Vella, (1988)
  • Poesies d'Esteve Albert, Barcelona, (1989)
  • El despertar de les aigües, Andorra la Vella, (1993)
  • Invocació al retrobament, Dosrius, (1996)
  • Obra poètica, Andorra la Vella, (1996)
  • Camins de poesia, Argentona, (2014)
Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[3]
  • A la masia (1931)
  • Oracions (1931)
  • Destí o càstig (1932)
  • Al monument que corona el passeig de Gràcia començ carrer de Salmeron (1932)
  • Cançó dels horitzons (1934)
  • Passa el temps (1934)
  • A un test de flors (1934)
  • Abril (1934)
  • Tríptic. El pi de les tres branques (1934)
  • Al marge de la llei (1934)
  • Adolescent (1934)
  • La bandera del meu vaixell (1934)
  • Els pollancs (1934)

Teatre

  • Ester, la professora de Geografia, Mataró, (1934)
  • Els deixebles d'Emmaus, Mataró, (1952)
  • Muntatges escènics I (Conté: El pessebre Vivent d'Engordany, el Retaule de Sant Ermengol, Pont de Bar, Arnaldeta de Caboet, Bandera de Catalunya, Pirene, El castell de la vall d'Aro, Camí de Ramats, Jaume I, els Fugitius, Clitemnestra), Andorra la Vella, (1997)
  • Camí de ramats. Obra teatral en tres actes d'ambient muntanyenc, Dosrius, (1997)
  • La fi del comtat d'Empúries: bandera de Catalunya (1998)
  • Muntatges escènics II (Conté: Del laberint a l'illa, Penèlope, Les Sirenes, Ciutat de Somnis, Un parell d'espardenyes, Dancing-plage, Karatchi - ruta de Hippies), Andorra la Vella, (1999)
  • Arnau d'Amalric, Lleida, (1999)

Assaig

  • Els problemes de demà, Barcelona, (1965)
  • Metamorfosis de la mujer, Barcelona, (1972)
  • Catalunya avui, Andorra la Vella (1978)
  • Procés i projecció de l'obra de Josep Sebastià Pons (Premi Vila de Perpinyà 1983)
  • Argentona i els Argentonins: conceptes bàsics de l'escola del saber viure bé, Argentona, (1998)
  • La Memòria de l'Esteve Albert, Argentona, (2013)

Història

  • La vella Andorra vista per mossèn Cinto, Barcelona, (1959)
  • Sant Ot, bisbe d'Urgell, i la seva època, Barcelona, (1963)
  • Les abadesses de Sant Joan, Barcelona, (1965)
  • L'obra social i política de l'abat-bisbe Oliba, Barcelona, (1966)
  • La Seu d'Urgell, portaveu, reducte i bressol d'una Gòtia frustrada, Barcelona, (1967)
  • L'Empordà al temps visigòtic i l'Alta Edat Mitjana, Barcelona, (1970)
  • El Maresme de Dosrius estant (1914-1921), Barcelona, (1972)
  • Ramon Berenguer III, el Gran, Barcelona, (1972)
  • D'Iluro a Mataró. El Maresme del segle V al segle XIII (Accèssit Premi Iluro 1970), Mataró, (1973)
  • Homenatge al Rei Jaume I, Vila-seca - Salou (1976)
  • Puigcerdà, una comunitat d'homes lliures al segle XII, Puigcerdà, (1977)
  • Les fortaleses de la frontera natural de Catalunya i el Rei en Jaume, Sant Feliu de Guíxols (1977)
  • Pals, castell de pubilles i de princeses, Andorra la Vella, (1978)
  • El port reial de Palamós i la rodalia, Andorra la Vella (1979)
  • Quatre boig de Mataró. (Combat per Catalunya 1930-1937) (Accèssit Premi Iluro 1977), Mataró, (1979)
  • Arnau de Castellbò, Andorra la Vella, (1983)
  • De Caboet a París passant per les Valls d'Andorra, Lleida, (1985)
  • La fi de la revolució andorrana, Andorra la Vella (1985)
  • Meritxell, màgia i paisatge, Andorra la Vella, (1986)
  • Andorra màgica, Andorra la Vella (1987)
  • Don Guillem (Vols. I i II), Andorra la Vella, (1988)
  • Nadala 1988, Andorra la Vella, (1988)
  • La Guerra Civil a Canyamars (1936-1950), Argentona, (1989)
  • Nadala 1989. Els síndics Duran, Andorra la Vella, (1989)
  • Nadala 1990. El calvari d'Andorra i el síndic Duran 1881-1884, Andorra la Vella, (1990)
  • Isabel Güell i López de Sentmenat, Andorra la Vella, (1990)
  • Nadala 1991. Andorra, la cultura pirinenca en la formació d'Europa, Andorra la Vella, (1991)
  • Nadala 1992. Una pubilla andorrana (1932-1955), Andorra la Vella, (1992)
  • Nadala 1993. Els quaranta anys del creixement d'Andorra (1930-1970), Andorra la Vella, (1993)
  • Nadala 1994. Andorra. La manera de viure d'abans i d'ara, Andorra la Vella, (1994)
  • Missió i destí de Catalunya i Occitània (Premi Rei en Pere 1979), Lleida, (1998)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada