TAULA RODONA: LA CULTURA DESPRÉS DEL CONFINAMENT

 Dijous, 14 de maig, a les 20.15 hores, a YouTube, Facebook i Twitter

Les principals entitats de les Illes Balears i Pitiüses conversaran sobre la #cultura després del confinament:
🔹 Marià Mayans, de l’Institut d’Estudis Eivissencs
🔹 Fina Salord, de l’Institut Menorquí d’Estudis
🔹 Josep De Luis, de l’Obra Cultural Balear
🔹 Maria Teresa Ferrer, de l’Obra Cultural Balear Formentera

Institut d’Estudis Eivissencs

 

L’Institut d’Estudis Eivissencs​

Des de l’any 1949

Uep, com anam!? Encara no ens coneixes?

L’Institut d’Estudis Eivissencs és una entitat fundada l’any 1949, que nasqué amb la finalitat de protegir el patrimoni natural i cultural de les Illes Pitiüses. Un dels pilars fonamentals de l’IEE és protegir i reivindicar la nostra llengua, el català, per tal que aquesta tingui el lloc que li pertoca en el dia a dia dels ciutadans de les nostre illes.

Com més serem, més força tindrem

VINE AMB NOSALTRES

Fes-te’n soci

Institut Menorquí d’Estudis

Institut Menorquí d’Estudis

L’Institut Menorquí d’Estudis —organisme autònom del Consell Insular de Menorca, adscrit a la seva Presidència i amb personalitat jurídica pròpia— té la missió d’inves- tigar, recuperar, promoure i difondre la cultura i la ciència de i des de Menorca.

Per fer-ho, compta amb cinc seccions —Ciències Naturals, Ciències Socials, Ciència i Tècnica, Història i Arqueologia, i Llengua i Literatura— i l’Observatori Socioam- biental de Menorca (OBSAM), un programa o una oficina tècnica amb la finalitat de fer el seguiment científic de Menorca com a Reserva de Biosfera.

L’IME està obert a la cooperació i al manteniment d’intercanvis amb altres institucions culturals tant de l’àmbit propi de la llengua catalana com espanyoles i estrangeres.

Vols rebre informació de l´IME ?

Obra Cultural Balear

Història de l’OCB

L’Obra Cultural Balear va ser fundada el 31 de desembre de 1962, aniversari de l’entrada del Rei En Jaume a la Madina Mayurqa musulmana. Els impulsors varen ser un conjunt de mallorquins il·lustrats, poetes, escriptors, professionals liberals, historiadors i lingüistes. En destaca l’editor del Diccionari català-valencià-balear, Francesc de Borja Moll. L’entitat és la continuadora històrica de l’Associació per la Cultura de Mallorca, nascuda el 1923 i desapareguda el 1936, amb el cop militar franquista.

Els primers anys de vida, l’OCB va organitzar cursos de llengua i cultura catalanes per a escolars, adults i professors; també va editar textos sobre llengua, cultura i història de les Balears. En un context difícil, en què el règim franquista havia reduït l’ús de la llengua a l’àmbit privat, l’entitat va fer una tasca important de sensibilització sobre la identitat nacional de Mallorca i de promoció de la llengua catalana entre les noves generacions.Durant els anys setanta l’Obra Cultural Balear es va implicar en la lluita antifranquista. L’entitat va aixoplugar diverses iniciatives de caràcter democratitzador impulsades per diferents plataformes polítiques i socials. Foren anys de gran activitat, en què l’OCB s’estengué a diferents poblacions de Mallorca i en què ja s’albirava el canvi polític. Durant la transició l’associació va dur a terme una gran tasca a favor de l’autonomia i del reconeixement de la personalitat nacional de les Illes Balears. Hi destaquen la feina a favor de l’oficialitat de la llengua i l’organització dels actes del Congrés de Cultura Catalana, que varen representar un gran revulsiu en el procés de recuperació cultural posterior al franquisme. L’Obra Cultural Balear va promoure i coordinar les tasques d’organització de la gran manifestació de 29 d’octubre de 1977 a favor de l’autonomia.

Durant els anys vuitanta varen esdevenir canvies importants a l’entitat: el funcionament intern es va començar a professionalitzar, es varen impulsar noves delegacions territorials i es va bastir la xarxa de cursos de català per a adults i de nous serveis d’assessorament lingüístic i de suport a l’ensenyament en català. L’entitat també inicià una nova línia de treball: la promoció dels mitjans de comunicació en la nostra llengua. Els anys vuitanta són els del boom de la premsa forana, promoguda per les delegacions de l’OCB; es funda El Mirall, revista cultural que ha arribat fins als nostres dies; i, sobretot, és la dècada de la televisió en català. L’entitat Voltor, promoguda per l’OCB, assegurà la recepció del senyal de TV3 a les Balears, cadena a la qual posteriorment s’hi anaren afegint Canal 33, Catalunya Ràdio, Catalunya Música, Catalunya Cultura, Catalunya Informació, Canal 9 i Punt 2. L’any 1986 va tenir lloc el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, coordinat a Mallorca per l’OCB. El Congrés va fou una gran mobilització popular i va suposar l’entrada a l’entitat d’una nova generació d’activistes a favor de la llengua i la cultura, que en va rejovenir la base social.

Per què fer-se soci de l’Obra Cultural Balear?

Obra Cultural Balear Formentera

L’Obra Cultural Balear de Formentera es va constituir el 22 de juliol de 1977 com a delegació independent de l’OCB però amb els mateixos valors i ideals. D’aquesta manera l’Obra preveia entre els seus objectius la promoció de la llengua catalana, la cultura i les senyes d’identitat pròpies de Formentera. Les activitats de l’associació local s’organitzen en quatre grans àmbits que són: la difusió i recuperació de la cultura popular tradicional; la promoció del coneixement i l’ús del català; l’acció cívica, i la dinamització i divulgació sociocultural. (EEiF)