Àliga de Tarragona
El proper 22 de març, l'Àliga "volarà" cap a Barcelona, de la mà, ni més ni menys, d'Els Gegants del Pi. Tot participant a la cercavila de les Festes de Sant Josep Oriol. La millor manera d'escalfar el nostre 30è!
27 febrer ·
Estic molt contenta! Avui m'han comunicat que enguany es podrà dur a terme la restauració integral que necessito. Vull agrair a l'Ajuntament i tot el departament de festes l'esforç fet per a que, enguany sí, pugui tornar a brillar com el primer dia! #ÀligaTGN30
SANTA TECLA 2013 - Ball de l'Àliga
facebook.AligaTGN
Festes de Sant Josep Oriol
Cada any pels volts del 23 de març, les Festes de Sant Josep Oriol, les nostres Festes, omplen el barri del Pi d’un munt d’actes: gegants, música popular, cercaviles, festivals infantils… Un conjunt d’activitats que, comptant amb la col·laboració d’entitats i veïns, omplen el barri de festa, disbauxa i, sobretot, cultura popular.
Però, els gegants i les bèsties del Pi no celebren les Festes sols, sinó que estan acompanyats per un munt d’elements de la imatgeria festiva de diversos barris de Barcelona i poblacions d’arreu.
Festes de Sant Josep Oriol #SJO15
Ja és aquí la Festa Major!
Un any més, el barri s’engalana, els comerciants col·laboren, els Gegants s’empolainen, els músics afinen, en Perot afila la navalla, els balladors assagen i el Lleó neteja a fons la corona!
No hem deixat ni un mil·límetre sense preparar. Des del març passat que l’entitat treballa en les Festes de Sant Josep Oriol 2015, conegudes a les xarxes com a #SJO15. És la Festa Major del barri, que començarà divendres 20 de març per la tarda i durarà fins dilluns 23, Diada del Sant. A més, dissabte 14 gaudirem un any més del Retaule de Sant Josep Oriol. Les Festes honoren al Sant barceloní conegut com a Doctor Pa i Aigua, i enguany venen carregades de novetats!
La pregonera, que serà ni més ni menys que la Sra. Muriel Casals, Presidenta d’Òmnium Cultural. També es donarà l’inici de la campanya de micromecenatge per restaurar l’Àngel Tort del Pi (un element de la Processó de Corpus). I tindrem molts convidats a la Cercavila de Festa Major de diumenge, entre els que en destaca la convidada d’honor: l’Àliga de la Ciutat de Tarragona! Amb ella, tres gegants bandolers que en Perot lo Lladre ha convidat expressament pel seu 20è aniversari, a més d’una corrua de gegants, nans i bèsties d’arreu del país. I com sempre, la Ballada dels Gegants originals de divendres, la Passejada dels Oriols, l’exhibició de l’Esbart Català de Dansaires, els Tallers infantils, els Atracaments i les Històries d’en Perot, les Matinades de músics, el lluïment dels Falcons de Barcelona o la Diada Castellera!
Ah! I unes quantes novetats que tindrà la nostra paradeta, que muntarem durant les Festes a la mateixa plaça de Sant Josep Oriol, com ara la figura de l’Elisenda de goma que ve per acompanyar en Mustafà!
Un any més, el barri torna a celebrar la seva festa grossa. Unes Festes de Sant Josep Oriol que se’ns dubte deixaran el llistó ben alt i que, com sempre, estan preparades perquè gaudiu de la cultura popular i tradicional catalana en la seva més pura essència.
Bones Festes de Sant Josep Oriol a tots! A gaudir-ne!
#SJO15
Història de les Festes
Les Festes de Sant Josep Oriol, se celebren al barri del Pi des del 1995 pels volts del 23 de març, diada del Sant. Compten amb un protocol propi que marca el ritual dels actes i sortida de les diferents figures del barri dins les Festes.
Amb aquestes Festes pretenem continuar amb una de les tradicions més populars del nostre barri, ja que Sant Josep Oriol va ser un personatge molt lligat a la Parròquia del Pi des del segle XVII, arribant a tenir una plaça i una placeta que porten el nom del Sant barceloní.
Les Festes compten amb múltiples activitats, que fan participar a veïns, comerciants i entitats, veritables agents coesionadors del nucli antic de Barcelona.
Les Festes inclouen actes de tot tipus, sempre amb la cultura popular i tradicional com a element indispensable; des de la tradicional sortida dels quatre Gegants originals del Pi (peces del s. XVIII que només apareixen un dia a l’any al carrer) fins a l’esperada Cercavila de Festa Major en honor a Sant Josep Oriol.
Associació d’Amics del Gegants del Pi
L’Associació d’Amics del Gegants del Pi és una associació sense ànim de lucre encarregada de la custòdia, el manteniment, la difusió, la dinamització i la transmissió del patrimoni que conformen les diferents figures festives de la Basílica de Santa Maria del Pi, que ens han arribat als nostres dies des del segle XVII.
Actualment l’entitat custodia: els Gegants del Pi, els Gegants petits del Pi, el gegantó “Perot Lo Lladre”del Pi, la Mulassa de Barcelona, el Lleó de Barcelona i els Capgrossos del Pi.
Realitzant la nostra tasca com a entitat de cultura popular i tradicional catalana, difonem una part del patrimoni festiu de la ciutat de Barcelona arreu, sempre dins el marc de la cultura popular i tradicional catalana.
Com a entitat amb seu dins el cor del districte de la Ciutat Vella de Barcelona i com a part del seu llegat cultural, participem en totes les Festes Majors que s’hi celebren. Especialment les Festes de Sant Josep Oriol, que organitza la nostra entitat. També tenim un paper destacat a les Festes de Santa Eulàlia, que van ser ideades per nosaltres juntament amb els companys de la Plaça Nova. Dins la Ciutat, som presents a les Festes de la Mercè i a la resta de festivitats tradicionals barcelonines (Corpus, Carnestoltes, Nadal…) a més de ser convidats a diferents trobades o mostres de cultura popular catalana que es celebren dins i fora de Catalunya.
Els Gegants del Pi
Els Gegants del Pi són una de les parelles més conegudes i antigues de Catalunya. La seva primera referència data de 1601, any en què van participar en la canonització de Sant Raimon de Penyafort a Barcelona. Però, tot i no trobar cap dada ni document que ho acrediti, segurament ja existien abans.
La segona referència documental dels Gegants la trobem al Llibre de comptes de l’Obra del Pi de l’any 1624. A partir d’aquesta data, el llibre inclou documents gràfics on apareix un gegant portant un escut on es pot llegir Pi.
Les diverses representacions gràfiques presenten un gegant amb el rostre bru, de caire guerrer, portant una porra, una daga i un elm amb plomes. La imatge de la geganta, en canvi, varia segons la moda del moment, com en el cas de la resta de gegantes de l’època.
Entre els segles XVII i XVIII els Gegants del Pi van participar en diverses processons com les del Corpus de Barcelona o les processons de les basíliques de Santa Maria del Pi i de Santa Maria del Mar.
Segons consta al Llibre de comptes de l’Obra del Pi, sembla ser que al 1772 es creà la parella de Gegants del Pi que ens arriba fins l’actualitat. Però poc després, just l’any 1780, el rei Carles III decretà una reial cèdula que restringia i prohibia la imatgeria festiva per ser considerada massa grotesca i allunyada del caire religiós.
A partir d’aquesta data els gegants van restar tancats 18 anys, fins que al 1798, aprofitant que els Gegants petits del Pi ballaven davant el Capità General de Catalunya, es va lliurar al Capità un manifest sol·licitant que els gegants tornessin a participar en la processó del Corpus. L’indult va ser concedit i l’any 1799 la processó del Corpus de Barcelona va comptar amb la participació dels Gegants del Pi i dels Gegants de la Ciutat de Barcelona.
Aquesta participació coincidí amb la reforma del paviment de La Rambla de Barcelona, que consistia en un passeig central, anomenat terrat, i dos carrils laterals, anomenats camí. Justament en passar per La Rambla, els Gegants del Pi ballaven pel carril lateral (camí) i els de la Ciutat ballaven pel passeig central (terrat). Aquest fet originà la coneguda i popular cançó:
“El Gegant del Pi ara balla, ara balla,
el Gegant del Pi ara balla pel camí.
El Gegant de la Ciutat ara balla, ara balla,
el Gegant de la Ciutat ara balla pel terrat.”
L’any 1807 els Gegants del Pi van participar, juntament amb altres figures de la imatgeria popular (els Gegants petits del Pi, la Mulassa, el Lleó…), en la beatificació de Sant Josep Oriol, patró del barri del Pi.
Durant el segle XIX el Gegants van continuar participant a les processons del Corpus del Pi, de la Catedral i altres sortides com la processó de Santa Maria del Mar. Però l’any 1870 van interrompre la seva activitat per ser arraconats i guardats en caixes, ja que, tot i els arranjaments que havien patit, continuaven sent uns dels gegants més alts i pesats de Catalunya.
Guardats en caixes, els Gegants van sobreviure a fets com la Setmana Tràgica o les revoltes de 1936, on el patrimoni de les esglésies va patir greus danys o va ser destruït. En començar la Guerra Civil, van ser traslladats, per l’Arxiu d’Història de la Ciutat, al Convent de l’Esperança del barri de Sant Just de Barcelona i, posteriorment, es van portar al Monestir de Pedralbes. Acabada la guerra, l’any 1939 van ser guardats de nou a la Basílica del Pi.
El 1951, el senyor Francesc Àlmez descobrí les restes dels gegants i proposà recuperar-los. Per portar a terme la tan desitjada restauració, l’any 1959 es creà una comissió formada per associacions culturals, de veïns i de comerciants del barri.
La restauració de les figures va ser realitzada per l’artesà geganter solsoní Manel Casserras, la roba va ser confeccionada per la sastreria Llorens i l’assessorament artístic va ser obra del senyor Evarist Mora. Els gegants van adoptar llavors la imatge que mantenen actualment: ell com un musulmà amb llarga armilla verda, turbant i una enorme simitarra a la mà; i ella com una dama de pell blanca, llarga cabellera negra, vestida amb tonalitats roses i blanques, i un llarg vel que penja del seu barret de punxa. Aquesta indumentària no es va triar a l’atzar, sinó que es van prendre com a model moltes de les peces de roba (barrets, casaques…) que es van trobar juntament amb els gegants.
El 12 de juny de 1960, després d’un any de feina, els Gegants del Pi tornaven a ser una realitat viva als carrers de la ciutat. Portats pels geganters de Solsona, van sortir en cercavila des del Palau de la Virreina fins a la plaça Sant Josep Oriol, on van rebre la benedicció acompanyats d’una multitud de barcelonins que no s’ho va voler perdre.
A partir d’aquell any, els Gegants del Pi van tornar a participar en diferents processons i cercaviles, custodiats pel Patronat dels Gegants del Pi, entitat que més tard esdevindria l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi, encarregada actualment de vetllar pel manteniment i gestió del patrimoni festiu del Pi.
L’any 1985, en la festa de celebració dels 25 anys de la seva recuperació, van ser batejats amb els noms de Mustafà, pel seu aspecte sarraí, i Elisenda, en honor a la reina Elisenda de Montcada, fundadora del Monestir de Pedralbes, que preservà els Gegants del Pi en temps de guerra. Els seus padrins foren els Gegants de la Ciutat.
Durant aquest mateix any es decidí fer unes còpies dels gegants per fer-los més lleugers i preservar els originals del desgast que comportava la seva gran activitat en cercaviles i actes populars i tradicionals arreu del país i l’estranger. Així, la rèplica d’en Mustafà veu la llum el 24 de setembre de 1986 i l’Elisenda el mateix dia de la Mercè de 1987. Tots dos són obra de Manel Casserras i Boix, responsable de la seva restauració durant tots aquests anys.
El 1993, com a reconeixement històric, els Gegants del Pi van passar a formar part del Seguici Popular de Barcelona.
L’any 2001 van celebrar els 400 anys de la seva primera referència històrica, la canonització de Sant Raimon de Penyafort, amb un seguit d’actes de gran ressò i transcendència històrica com l’entrada a la Catedral per visitar la tomba de Sant Raimon de Penyafort o la Trobada de gegants centenaris d’arreu de Catalunya.
Des de la construcció de les rèpliques, els gegants originals només han tornat a sortir al carrer el dia de celebració del 50è aniversari de la seva recuperació, el 12 de juny de 2010. Però, a partir del 2011 es decideix que Gegants grans i petits del Pi originals tornin a sortir cada any pel pregó de les Festes de Sant Josep Oriol al barri del Pi, tot realitzant el seu ball propi per inaugurar les Festes.
El Ball dels Gegants del Pi, com no podia ser d’altra manera, es basa en la popular cançó coneguda per tots els infants. La dansa representa la història d’amor impossible de la parella amb incomptables voltes i encreuaments que semblen no tenir final. Coreografiat per en Xavier López, el ball pot ser ballat per una parella o pels Gegants grans i petits del Pi alhora, en el que es coneix com a Ball de família.
Actualment, en Mustafà i l’Elisenda es poden admirar de manera permanent a La Casa dels Entremesos. Els Gegants del Pi originals, en canvi, es troben guardats a l’Església de Santa Maria del Pi.
gegantsdelpi.cat
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada